dimecres, 11 de març del 2009

Linux


Sóc un usuari entusiasta de les noves tecnologies des que tinc coneixement, però en cap cas no em considero un expert en la matèria. No tinc coneixements de programació, no acabo d'entendre el sistema binari, i no odio a mort el Bill Gates. Per a mi, un ordinador és una eina, i mentre funcioni, no em preocupa massa el que hi ha al darrera.
Tot i així, per curiositat i per principis, vaig decidir provar el programari lliure. Vaig començar amb l'OpenOffice, que em va defraudar una mica; desprès vaig intentar-ho amb el Firefox, i me'n he tornat un incondicional. És un navegador d'Internet infinitament superior (crec jo) a l'Internet Explorer de Microsoft. És molt més complert, més pràctic, i te milers d'extensions (programets gratuïts, fets per voluntaris, que aporten moltíssim). Tot plegat en català, i gratis. A partir d'aquesta experiència, vaig començar a interessar-me de debò pel software lliure. I vaig fer el gran salt.
Un bon dia, vaig decidir canviar el meu sistema operatiu. No estava especialment descontent amb el Windows XP, però volia provar l'alternativa. Així doncs, vaig cercar informació sobre Linux, el sistema operatiu lliure amb més implantació. El sistema GNU/Linux fou creat en un primer moment (1991) per Linus Torvalds, però la gràcia de l'invent és que contínuament és millorar i actualitzat gràcies al treball col·laboratiu de programadors de tot el món. Del Linux n'hi ha moltes distribucions, i jo vaig triar l'Ubuntu, que acabava de llançar una nova versió.
D'entrada, vaig optar per instal·lar l'Ubuntu sense eliminar Windows, de manera que cada vegada que engegava l'ordinador, podia triar el sistema operatiu. La instal·lació és molt fàcil, i es pot fer mitjançant una imatge de CD que et baixes per Internet i després graves, o bé demanant un CD (del tot gratuït), que t'envien per correu postal. El procés més complicat és el de la partició de discos, però a Internet hi ha molta informació sobre el tema.
De fet, aquest és un dels factors més interessants del Linux. A la xarxa hi ha milers de pàgines, wikis i fòrums sobre el tema, i tothom t'ajuda en les primeres passes. És cert que de vegades no s'entén res, però això és degut a que, fins ara, Linux ha estat un reducte d'informàtics i de geeks, i encara no son del tot conscients de la universalització del sistema. Linux encara requereix una mica massa de coneixements informàtics, però de ben segur que molt aviat serà tan accessible com Windows.
Pel que fa al funcionament i als programes, no té res a envejar als sistemes comercials. És intuitiu, ràpid i fiable, i amb el paquet d'instal·lació hi venen gairebé tots els programes que necessites. Quan te'n calen més, te'ls baixes i punt. A part dels jocs d'última generació, hi ha equivalents lliures per a tots els programes comercials més utilitzats. Tot i així, sempre hi ha programes que només trobem en Windows, i que necessitem per força. En aquest cas, podem fer servir un emulador o un disc dur virtual, que fan que els programes de Windows corrin en Linux. Jo els necessito pel programa del GPS i pel d'e-books, ja que els seus fabricants no en fan cap versió per a Linux. Amb l'emulador, ja no necessito per a res el sistema operatiu sencer, i ja he desinstal·lat la partició de Windows.
En resum, Linux és una alternativa més que vàlida a Windows i al programari de pagament. És pràctic, gratuït i socialment útil. No genera dependències ni desigualtats, i és millorat diàriament per la comunitat d'usuaris. Si no sou usuaris de softwares molt específics ni voleu l'ordinador per a jugar amb els darrers jocs, Linux és per a vosaltres. Proveu-ho, no hi teniu res a perdre.