Bolonya

Ja fa molt temps que vaig deixar de ser estudiant (si més no, a temps complet), i no tinc massa elements de judici per a avaluar el que significa l'Espai Europeu d'Educació Superior, Procés de Bolonya per als amics. Escoltant una mica als implicats, però, dedueixo que té molts aspectes foscos. D'entrada, ningú no està en contra de la unificació i assimilació dels títols a nivell europeu, però darrera d'aquest esquer s'hi amaga un seguit de reformes que aboquen els estudis universitaris a anar a remolc dels interessos econòmics, fent de l'ensenyament superior un espai elitista, només a l'abast de les capes més altes de la societat.
Més enllà de les bondats del pla, observo amb preocupació la deriva que prenen els esdeveniments, que ja han saltat al primer pla mediàtic. D'entrada, no entenc l'actuació de molts dels responsables universitaris, que han optat per donar l'esquena als estudiants i a les seves demandes, deixant-los sols davant de l'opinió pública i posant en dubte la veracitat dels seus arguments. Tot plegat, em recorda l'actuació de molts mestres (i també de molts pares) durant les protestes que es van produir, quan jo estudiava a l'institut, contra la LOGSE. Els mestres i els pares acusaven els que protestàvem de ser uns anti-tot, de no voler estudiar i de buscar tres peus al gat. Uns anys més tard, els nostres temors van veure's confirmats, i tots els mestres i pares es queixaven, desconsolats, del mal que havia fet la LOGSE. Temo que ara passarà el mateix, i que tots aquells que ara acusen de fanàtics i violents als estudiants, d'aquí uns anys s'adonaran de tot el que significa Bolonya.
El més preocupant, però és la reacció dels nostres polítics davant les protestes. Eviten el diàleg, i s'escuden en la pretesa violència dels manifestants per a negar-los qualsevol representativitat. Entre els rectors i els polítics, han fet un front comú per a aïllar les protestes, usant, altre cop, els arguments preferits dels manipuladors; violència contra raó, rauxa contra seny. Ahir mateix, l'ajuntament de Manresa va tombar una moció de la CUP (a proposta del SEPC) en solidaritat amb els expulsats de l'Autònoma, i PSOE, CiU, PP i Esquerra van dir molt clarament que els estudiants tenien el que es mereixien, i que amb la violència no s'anava enlloc.
Avui, però, han quedat ben retratats. Les imatges dels aldarulls davant de la Universitat de Barcelona parlen per si mateixes.





Sense cap provocació, els mossos carreguen brutalment contra els estudiants, els persegueixen i els atonyinen, sense altra voluntat que la de fer-los mal. Els testimonis (fins i tot TV3, poc sospitosa d'antigovernamental) coincideixen a recalcar la desproporció de l'actuació policial i el component pacífic de la protesta, que en cap moment no ha provocat a ningú. Qui hagi vist els mossos com repartien, per força ha hagut de recordar els moments més foscos de la dictadura; policies embogits, atacant tot el que es movia, com si fossin bèsties engabiades.
I ara, que diran els polítics i els rectorats? De ben segur, i sense cap vergonya, acusaran els estudiants de provocadors, i així tindran encara més arguments per a negar-los la paraula i la possibilitat de diàleg. Primer t'apallissen, i desprès encara t'acusen d' intentar defensar-te. El senyor Saura, igual que el senyor Huguet, ens està mostrant la seva cara més fosca, deixant-se dur pel seu malaltís seguidisme, fent la feina bruta del PSOE. Consellers d'esquerres que justifiquen càrregues policials, neguen el dret al diàleg i deixen la Universitat pública en mans dels mercaders. No anem bé, no.