Aquesta matinada passada ha mort Cassià Maria Just, ex abat de Montserrat i sobretot Humanista, en el sentit més extens de la paraula. Culte, savi i compromès amb els més desfavorits i amb la seva terra.
No sóc creient, i sóc mes aviat anticlerical que no pas ateu. Tot i així, lamento molt la mort d’en Cassià, no només pel dolor dels familiars i amics, sinó també perquè crec que amb ell desapareix la cara visible d’una manera d’entendre l’església. Em refereixo a aquests pocs membres de l’església valents, que posen davant l’evangeli al Papa; capellans i monjos amb criteri, capaços de mantenir i difondre els valors morals del cristianisme més enllà de les consignes del Vaticà i la Conferència Episcopal espanyola. Tinc la sensació que les noves generacions han perdut aquesta capacitat crítica, i es limiten a seguir fil per randa els dogmes i consignes dels seus superiors.
Si l’església catòlica vol mantenir el contacte amb la societat i no convertir-se únicament en refugi de fanàtics, ha de prendre exemple de la gent com en Cassià, per al qui els valors humanístics dels evangelis foren sempre la inspiració suprema.
