Euskadi és Espanya

Ho han aconseguit. Els espanyolistes ja poden estar ben contents, finalment les vascongades han caigut. Desprès d'intentar-ho de totes les maneres possibles, els no-nacionalistes (ni poc) manaran al País Basc durant els propers quatre anys. Si no hi ha cap daltabaix, PSOE, PP i UPD formaran govern, i faran fora al PNB. La manera d'aconseguir-ho ha estat ben simple: només ha calgut impedir que un 10 % de la població pogués exercir el seu dret a vot. D'aquesta manera, les coses són molt més fàcils.
Si l'esquerra abertzale hagués pogut votar, hauria tret, com a mínim, 7 escons. Suficients, no cal dir-ho, per a impedir la victòria espanyola. Però no, la democràcia espanyola, la de les tupinades i les tortures, ha estat inflexible, i més de 100.000 bascos s'han quedat sense veu. Aquesta és la seva democràcia.
Més del 60 % dels bascos ha votat partits no espanyolistes (PNB, EA, EB, D3M i Aralar), però han guanyat els espanyolistes. Com s'enten? Doncs ben fàcil; a part de les prohibicions, el sistema electoral hi ajuda força. A la Comunitat Autònoma basca, els tres territoris escullen el mateix nombre de diputats. Malgrat que Àlaba només representa el 14,36 % de la població basca, envia al Parlament els mateixos representants que Biscaia, amb el 53,18 % de la població. D'aquesta manera, el feu espanyolista alabés contraresta les províncies més abertzales, i el PPSOE pot estar tranquil. Dels 38 escons espanyolistes, 15 són alabesos; un 14 % d'habitants otorga el 40 % d'escons.
Són les seves normes, la pilota és seva i en fan el que volen. Si convé, no deixen jugar als que no són amics seus; i a sobre, quan guanyen, fan el milhomes. Ara ens sentirem a dir, cada dos per tres, que Euskadi també és Espanya, que els bascos s'han cansat del jou nacionalista i vint mil parides més. Però no ho oblideu, han guanyat fent trampes, i moltes. Jo personalment, mai no els reconeixeré aquesta victòria fraudulenta, aquest insult a la democràcia. La voluntat popular dels bascos ha estat trepitjada, els seus drets com a poble anorreats.
Les basques i els bascos han parlat, i ho han fet molt clarament; 3 de cada cinc volen una nació lliure. Tot i això, el front nacional molt probablement els governarà durant els propers quatre anys. Aquesta és la democràcia espanyola, la mateixa que ens impedeix, als catalans, decidir el nostre futur i triar les nostres pròpies regles de joc. Davant d'aquest enemic implacable, cal seguir lluitant. Amb totes les forces, per tots els mitjans, des d'aquí i des d'allí, fins que els nostres drets siguin garantits i la voluntat dels pobles sigui respectada. Ta segi aurrera!

La decisió és del poble i l'ajuntament dels ciutadans

Mentre alguns s'escandalitzen amb la situació del Tibet i exigeixen a la Xina que respecti la llibertat i els drets humans (amb tota la raó del món), a l'estat espanyol s'està produint una retallada de llibertats sense precedents en la història recent. Mentre els actors oficials del règim demanen la llibertat del Sàhara (i no seré jo qui m'hi oposi), aquí ens la foten doblada.
Al País Basc la situació és ja insostenible. Després de la farsa de les eleccions, els partits polítics s'han tret la carota, i tant el PNB com el PSOE ens mostren la seva cara. Com que no poden suportar que a certes poblacions encara mani qui vol el poble, s'han inventat unes mocions ètiques, que tenen com a objectiu fer fora dels ajuntaments l'esquerra abertzale. I després resulta que els demòcrates són ells! Els importa una merda la voluntat popular, només volen les poltrones. El jutge Garzón, evidentment, els dona suport, i ha empresonat una alcaldessa per ser independentista.
Als Països Catalans, la situació no és gaire millor, i com que no ens poden acusar de terroristes, ens engarjolen per despenjar banderes espanyoles. De debò, no se com tenen la poca vergonya de seguir dient que això és una democràcia.
Per sort, els catalans i els bascos no ens quedarem amb els braços creuats, i continuarem lluitant per la llibertat i pels nostres drets com a individus i com a pobles. A Arrasate avui el poble ha parlat, i ha deixat ben clar que no es deixarà trepitjar per aquesta colla de desvergonyits espanyolistes.
Aquí, també hi ha diverses campanyes de suport a en Franki, i aquest dissabte dia 10, ales 6 de la tarda es farà una manifestació a Barcelona, acompanyada d'altres actes arreu del país.
No podem seguir callant davant les injustícies, i hem de mostrar als nostres enemics (nacionals i de classe) que no ens guanyaran. I si ens guanyen, almenys plantem-los cara. Que tothom sàpiga que la democràcia no és això.

DEMOCRÀCIA? NO FOTEM!

Finalment, i desprès de tota la comèdia politico-mediàtica, el jutge Garzón ha dictat un ordre de suspensió i persecució de les activitats d'Acció Nacionalista Basca (ANB) i del Partit Comunista de les Terres Basques (PCTB-EHAK). D’aquesta manera impossibilita que l’esquerra abertzale pugui presentar-se a les eleccions del 9 de març, i mostra la veritable cara de l’Estat de dret espanyol. Van començar tancant diaris i empresonant periodistes, van continuar prohibint partits polítics i empresonant-ne els membres, van acabar amb les organitzacions juvenils i sectorials, van tancar bars i locals. Els neguen la llibertat d’expressió, la de reunió i la de manifestació. Ara tampoc poden presentar-se a les generals; però tot en nom de la llibertat i la democràcia.

No podem continuar fent com si no passés res. El silenci dels partits polítics i dels periodistes no em sorprèn, però la societat civil ha de respondre a aquests atacs a la llibertat i a la dignitat d’un poble. Sovint es cita el poema de Martin Niemöller (exacte, no és de Brecht), però ja va sent hora que ens el prenguem seriosament o, efectivament, ja serà tard:

Quan els nazis van agafar els comunistes,
jo vaig callar;
no era pas comunista.
Quan van tancar els socialdemòcrates,
jo vaig callar;
no era pas socialdemòcrata.
Quan van agafar els sindicalistes,
jo vaig callar;
no era pas sindicalista.
Quan van agafar els jueus,
jo vaig callar;
no era pas jueu.
quan em van agafar,
no hi havia ningú més
que pogués protestar.


Als die Nazis die Kommunisten holten,
habe ich geschwiegen;
ich war ja kein Kommunist.
Als sie die Sozialdemokraten einsperrten;
habe ich geschwiegen;
ich war ja kein Sozialdemokrat.
Als sie die Gewerkschafter holten,
habe ich geschwiegen;
ich war ja kein Gewerkschafter.
Als sie die Juden holten,
habe ich geschwiegen;
ich war ja kein Jude.
Als sie mich holten,
gab es keinen mehr,
der protestieren konnte.