L'any Darwin

Per si algú encara no se n'ha adonat, us comunico que aquest és l'any Darwin. El 2009 es celebra el bicentenari del biòleg anglès, i també el 150 aniversari de la publicació de l'Origen de les espècies. A tot el món, també a casa nostra, s'han programat un grapat d'actes i celebracions, i les seves obres es tornen a publicar arreu. Aprofitant l'efemèride, s'han publicat moltes notícies i comentaris, que consoliden Charles Darwin com a un dels personatges més influents en la història de la ciència.

Altres vegades ja us he parlat sobre aquest tema, ja sigui fent referència als creacionistes americans o bé centrant-me en els components político-socials de la teoria. Així doncs, avui em centraré en dos articles, apareguts aquests dies, que il·lustren la vigència de les controvèrsies darwinianes.
Segons una enquesta, la meitat dels britànics creu que la teoria de la evolució no pot explicar la complexitat de la vida a la terra, i per tant, cal un dissenyador que ho expliqui. Efectivament, a les illes s'estan tornant creacionistes més ràpidament del que jo em pensava. D'aquí quatre dies, començaran a promoure lleis d'igualtat i bestieses similars, com ja fan els seus cosins americans. Tal i com diu Richard Dawkins, un eminent biòleg i autor de best-sellers científics (tot i que per a El Periòdico és simplement " l'impulsor de la campanya dels autobusos ateus"), això demostra un preocupant nivell d'ignorància científica. Jo aniria més enllà, i diria que l'enquesta, el que mostra, és una preocupant influència de l'església (o les esglésies). La ignorància es pot perdonar, però l'enganyifa del disseny intel·ligent no.
Però Darwin no només desperta passions entre els seus detractors, sinó que fins i tot entre la comunitat científica hi ha veus que en qüestionen la preeminència. Més enllà de controvèrsies científiques, ja hi ha qui posa en dubte la idoneïtat del mateix concepte de darwinisme. En aquest interessant article, l'ecòleg Carl Safina planteja la qüestió en aquests termes: en anomenar-la darwinisme, donem la impressió que l'evolució és només la teoria d'un home, no un fet de la naturalesa. Només es tracta d'un altre isme, com el marxisme o el catolicisme, i per tant som lliures de confiar-hi o no.
És cert, el darwinisme no es considera un fet, sinó una creença. No passa el mateix amb la gravetat o la relativitat, que són percebudes com a lleis immutables, tot i que tenen el mateix suport científic que l'evolució. Potser si parléssim de newtonisme i d'einsteinisme les coses es percebrien diferent. És molt probable que la designació no sigui la més adient, i fins és possible que aquest fet hagi llastrat la teoria fins els nostres dies. Però em temo que les coses no són tan senzilles; el tema d'estudi de Darwin és massa sensible, toca el nucli d'una qüestió massa important, com per no generar polèmica. Canviem-li el nom, diguem-li sempre evolució, no donem arguments als enemics de la raó. Tot i així, els que volen mantenir Déu en el centre del debat científic, seguiran negant-se a acceptar la realitat. L'evolució és un fet, tan cert com l'atracció entre planetes o l'esfericitat de la terra. No hem de demanar perdó per explicar la realitat; a qui no li agradi, que s'hi posi fulles.

Tristor i esperança

Avui no tinc ganes d'escriure. El bany de realitat espanyolista d'ahir a la nit m'ha deixat força tocat, tot i que no crec que sigui res més que la manifestació d'una realitat latent. És una d'aquelles coses que no es solucionaran fins que aconseguim la independència.
Tot i les poques ganes, no puc deixar de mencionar un parell de notícies que em són properes. En primer lloc, dir-vos que ahir les Cups van celebrar l'Assemblea Nacional, a Manlleu. Més enllà dels titulars dels diaris, que només s'interessaven per saber si ens presentarem a les autonòmiques, l'assemblea va ser força moguda, ja que dins les candidatures hi ha sensibilitats diferents que no sempre s'entenen fàcilment. Es va aprovar una resolució per tal d'iniciar un debat estratègic sobre el futur de les Cups, i el debat sobre els nous estatuts no es va poder finalitzar. Diumenge vinent hi tornarem.
La segona notícia és d'un caire ben diferent. Es tracta de la celebració, demà dia 1 de juliol, del 150 aniversari de la comunicació conjunta de la teoria evolutiva de la selecció natural que Darwin i Wallace feren a la Societat Linneana de Londres. La Universitat de València és la principal impulasora dels actes de celebració al nostre país. Jo no sóc científic (de fet sóc de lletres pures), però entenc que poques teories han influït d'una manera tan important en la nostra societat com ho ha fet l'evolució. Després de 150 anys, encara queda gent que discuteix la teoria, i tot i que en cap país el creacionisme és tan important com als Estats Units, per aquí també se senten veus en contra de Darwin. Per atots aquells que no acaben d'entendre els mecanismes de l'evolució, recomano, altra vegada, els treballs de l'Stephen Jay Gould, uns llibres molt amens on el gran científic americà ens apropa, amb una senzillesa admirable, les meravelles de la història natural.

I fins aquí l'entrada, que el meu cervell no dóna per a més en aquestes circumstàncies. Que arribi aviat el mundial de Sudafrica, a veure si tornem a la dolça realitat de la maledicció dels quarts.

El nen prodigi

Hi ha vegades que les paraules no són suficients. Davant de certes coses, el llenguatge es queda curt per transmetre els nostres pensaments. Quan he vist el següent vídeo, m'he quedat bloquejat:

No se que dir, les idees em pujen al cervell, però no sóc capaç d'articular un missatge clar. Són tants, i tan variats, els estímuls, que no se per on començar. D'entrada, em venen ganes de denunciar als pares de la criatura, per abusar d'un nen d'una manera tan evident. De la mateixa manera que no es pot fer baixar a la mina un nen d'onze anys, tampoc s'hauria de poder exhibir un nen d'onze anys en un púlpit, sospito que amb l'objectiu de treure'n alguna cosa més que pau espiritual.
Evidentment, el discurs no s'aguanta per enlloc; el nen prodigi ni tan sols intenta dissimular, disfressant el literalisme bíblic de disseny intel·ligent, i repeteix el missatge creacionista clàssic. El que us deia, em poso malalt només de sentir-ho. No val la pena rebatre'l; quan algú es mira les coses des del fanatisme, la raó no te cabuda en el seu pensament.
Aquest tema m'està començant a obsessionar, perquè considero que pot arribar a posar en perill els valors principals de la nostra societat. En un apunt anterior us parlava de la pel·licula Expelled; segons aquesta web, fou la desena més vista als EUA en la setmana de l'estrena. Segur que molta gent no se la pren seriosament, però només que el missatge cali en una part dels espectadors, el resultat pot ser nefast. De fet, un noi jueu que acabava de veure el film, va enviar una carta a Michael Shermer on titllava els científics de nazis per donar suport a l'evolució. Aquest és un dels punts centrals de l'argumentació creacionista: els nazis eren racistes perquè eren evolucionistes; per tant, l'evolucionisme és el causant de l'holocaust.
Poc importa que l'antisemitisme tingui segles d'història, ni que els nazis fossin en realitat seguidors de la selecció artificial i no de la natural (la darwiniana), ni que els enemics dels nazis fossin evolucionistes. De fet, poc importa la realitat; el que cal és fer-nos creure que darwinisme i nazisme és la mateixa cosa. Així tenen l'excusa, al marge de les seves motivacions reals (les religioses) per condemnar la teoria. A mi no m'enganyen, però hi ha gent menys informada i, sobretot, amb més ganes de creure'ls, que sí que els seguirà.
Vull ser optimista, però no veig les coses gens clares. L'ultim que necessitem, en el clima de crisi que ens envolta, és el retorn de la religió al centre del debat científic i polític. De moment la cosa no surt dels EUA, però ja sabem amb quina facilitat els europeus copiem tot el que fan els ianquis, i com ens agrada posar-nos a la seva alçada.

Pobres creacionistes

En un apunt anterior us vaig parlar dels creacionistes americans i de la seva lluita per imposar l'ensenyament de la Bíblia a les classes de ciència. També us parlava de la lluita dels científics i dels ateus en contra d'aquesta onada ultraconservadora. Tinc el costum de mirar de tant en tant els blogs d'aquests darwinistes, com ara Pharyngula o The Panda's Thumb, i he quedat al·lucinat en descobrir la nova maniobra dels creacionistes, que ha esdevingut tot un fenòmen als Estats Units. Es tracta de Expelled, una pel·licula que, tot i que no s'estrenarà fins el 18 d'abril, ja fa mesos que centra el debat científic americà.
El film està dirigit per Ben Stein, un home molt conegut als EEUU. Escriptor, actor, advocat, i escriptor de discursos per als presidents Nixon i Ford. Una mena de Buenafuente, però sense Chiki-chiki. L'argument central de la cinta, si ho entès bé, és el següent: el darwinisme és mentida, perquè darrera la creació hi ha un disseny intel·ligent; però hi ha molts interessos en joc, i els científics ens amaguen la realitat. Hi ha una conspiració de silenci, i qui gosa criticar l'evolucionisme és immediatament expulsat (expelled) de l'Acadèmia. Stein entrevista els científics expulsats, i ens explica com de dolenta és la ciència oficial, i com intenta enganyar-nos amb bestieses com l'evolució.
Em costa seguir la polèmica, perquè el meu anglès no és del tot bo, i a més no domino gaire els temes científics. Tot i així, entenc perfectament el rerefons de la qüestió. Els cabrons dels creacionistes encara van de víctimes, i s'aprofiten de la ignorància i de la conspiranoia de molts ciutadans. Com diu PZ Myers, l'autor de Pharyngula, la pel·licula apel·la principalment als religiosos, als paranoics, als teòrics de la conspiració i als ignorants; és a dir, al 90 % del públic americà.
El cas és que la cinta, abans d'estrenar-se, està generant moltíssima polèmica, i segur que serà un èxit. A Internet hi podem trobar tan la web oficial com la contraweb. La primera és pura publicitat, i ens presenta els creacionistes com als enfants terribles de la ciència. Tenen la barra d'anar de rebels, i fins i tot s'apropien de certa estètica contestatària, bàsicament graffitera. El blog Expelled exposed, per contra, ens mostra les mentides i contradiccions de la pel·licula. És especialment interessant l'apartat The Truth behind the Fiction, on es desmunten, punt per punt, les falsedats.
La pel·licula només és un altre element que posen en joc els neo-cons americans per tal d'aconseguir el somni de tots els fonamentalistes, cristians, musulmans o jueus: volen que tot, des de la ciència fins la llei, estigui dictat per la religió. Als Estats Units, les interferències entre religió i política són enormes, i amenacen en convertir-se en un problema per a la democràcia. Aquí potser no hem arribat tan lluny, però els fonamentalistes també tenen poder. Només cal recordar les ingerències de la conferència episcopal, o les consignes que l'emissora dels bisbes llança constantment contra l'estat laic.
Jo respecto les creences de cadascú, i només demano que ells facin el mateix. No entenc aquesta obsessió per controlar la vida dels altres. Em sembla molt bé que ells no vulguin avortar, o separar-se, o casar-se entre homes, o acabar amb el patiment i el dolor; però a nosaltres que ens deixin en pau! Resulta que jo no puc morir dignament perquè a quatre catòlics no els agrada que decidim quan volem morir, o les dones han d'avortar d'amagat perquè el Papa creu que són unes assassines. O molt pitjor, al món s'infecten de SIDA milions de persones, perquè el vaticà els condemna si fan servir condons.
Sort n'hi ha que el vaticà fa anys que va acceptar l'evolució, que si no, ja m'imagino les campanyes del Libertad Digital contra l'ensenyament del darwinisme, i en Rouco reclamant la projecció de Expelled a tots els cinemes.