Q

L'associació per al Museu Comarcal de Manresa, amb l'ajuda del mateix Museu, edita des de l'any 2004 la revista Q. La publicació, centrada en la creació artística i el patrimoni cultural, té un nivell de qualitat molt alt, i tant la maquetació com els continguts són realment bons. El mes de maig passat va sortir el número 11, però per problemes tècnics, a la pàgina web de la revista només hi ha penjats els 10 primers números en PDF. Si la voleu trobar en paper, busqueu-la als centres culturals de la ciutat, o bé en bars i restaurants com ara el Vermell o el cafè l'Havana.
El Q-11 parla de diversos temes (el Kursaal, l'amor, Món Sant Benet,...), però l'article principal analitza la situació, actual i futura, del Museu Comarcal de la ciutat. L'article, signat per Oriol Fontdevila i Núria Travesset, fa un resum de les actuacions realitzades fins ara, i alhora inclou entrevistes amb el regidor de Cultura, Ignasi Perramon, el director del Museu, Francesc Vilà, i el subdirector general de Patrimoni Cultural, Daniel Solé.
El primer pla director del Museu, que havia de servir tant per remodelar l'edifici com per planificar el projecte museogràfic, data de l'any 1990, fa divuit anys! Des d'aleshores, l'únic que s'ha fet és un nou pla director, de l'any 1997, però cap dels dos plans no ha servit per fer cap remodelació seriosa del Museu. Com diuen els autors, el Museu està en permanent situació d'stand by, i les administracions semblen esperar alguna mena d'intervenció divina. El mateix regidor de Cultura, Nasi Perramon, ja ha deixat clar que en cap cas es remodelarà el Museu durant aquesta legislatura, i això allunya tota esperança fins, com a mínim, l'any 2011. Una vergonya, però ja s'han cuidat prou d'assegurar-ne la invisibilitat, de manera que ningú no es queixa de la situació, perquè ningú no la coneix. El Museu s'ha bandejat de la promoció turística de la ciutat, i l'aterrament del projecte de Sant Benet no ha fet més que amagar-lo encara més.
Els plans directors, ara abandonats, posaven l'èmfasi en tres aspectes principals. D'una banda, la potenciació de l'escultura barroca com a eix vertebrador de l'estratègia museogràfica, que es centraria en alguna cosa de l'estil del "Barroc, l'època de les revoltes". D'altra banda, es reforçarien les exposicions temporals; i per últim, es volia aprofitar la remodelació del Museu per a liderar la transformació de l'entorn de la plaça de Sant Ignasi i de tot el barri de les Escodines. Doncs bé, el Barroc continua amagat, les poques exposicions temporals s'han traslladat al Casino, i la plaça Sant Ignasi ja s'ha remodelat, sense que s'hagi canviat ni una pedra del Museu Comarcal.
L'única esperança, en aquest moment, passa per incloure la remodelació del Museu en el projecte de reforma integral del barri de les Escodines, a través del programa d'ajudes del Pla de barris, que l'Ajuntament vol demanar per a aquest sector. Des de la Generalitat estan disposats a ajudar, però entenen que les primeres passes les ha de fer l'Ajuntament, que n'és el propietari. Així doncs, estem fotuts, perquè ja sabem que les prioritats de l'Ajuntament són unes altres. Ja s'han deixat passar massa oportunitats, i no sembla que el futur sigui gaire esperançador.
Un aspecte que no es tracta en el reportatge, però que també pot tenir la seva importància, és el del paper de la Sala Ciutat en tot plegat. La sala està enganxada paret per paret amb el Museu, i si mai es remodela tot l'espai, podria ser enderrocada per construir-hi el vestíbul del nou Museu. Això és el que s'insinua des de Cultura, però al mateix temps es continua amb el discurs de transformació de la Sala Ciutat en sala polivalent. Segurament, ni ells mateixos saben què en volen fer, però ja aniria sent hora de decidir-se, i de deixar de jugar al gat i la rata. Tant el Museu com la sala polivalent són dues necessitats culturals inqüestionables, que han estat sistemàticament oblidades per l'Ajuntament. No podem esperar més, volem un Museu Comarcal que realment sigui un referent, i volem una sala polivalent perquè els músics manresans puguin expressar-se. Si no pensen fer-hi res, que ho diguin, però que no ens enredin més.

Vermut i concert

Aquest dissabte, a les 11 del matí, la CUP ens convida a participar en un vermut-concert, davant de la Sala Ciutat, on es reivindicarà l'ús d'aquest equipament com a Sala Polivalent. Ja sabeu que la CUP fa anys que ho demana, i la resta de partits de l'ajuntament, inclosos els del govern, també s'hi han mostrat favorables. El 9 d'agost del 2007 (no fa ni un any), el diari Regió 7 publicava el compromís del senyor Ignasi Perramon, regidor de cultura, de construir la Sala Polivalent a l'actual Sala Ciutat. Segons el regidor, aquest pacte de mandat serà realitat l'any 2009 o 2010. També va assegurar que la remodelació té el compromís de tots els partits polítics i que, per tant, es tirarà endavant.
Doncs bé, com que de moment encara no s'ha començat a fer res, i ens temem que la cosa vagi per llarg, el dilluns que ve la CUP presentarà una moció instant l'ajuntament a definir els terminis d'execució de les obres. Volem compromisos reals, dates concretes; no podem permetre més endarreriments en una infraestructura tan important per la ciutat. Els músics en són conscients, i per això aquest dissabte recolzaran la demanda de la CUP.
Esteu avisats. Hi haurà un vermutet, amb patates i olives, i potser alguna altra sorpresa. La música serà de qualitat, ja que molts músics manresans (i de fora) ja han confirmat la seva presència.

LA SALA POLIVALENT

Manresa ha estat, tradicionalment, una ciutat de músics. A part dels més veterans (Carles Cases, Manel Camp) i dels grups més coneguts en l'actualitat (Gossos, Tupolev, Plouen catximbes, Mitjanit, ...), hi ha un grapat de grups menys coneguts, en molts casos gent jove que potser algun dia seran famosos, en altres músics de talent que s'han de conformar en viure a la semi-clandestinitat per manca d'oportunitats. Tots plegats han d'assajar en locals en pèssimes condicions, sovint granges en desús als afores de la ciutat. Els contactes entre músics es limiten als que comparteixen local, i no es pot crear xarxa ni treballar conjuntament, ja que molts no es coneixen.
Fins fa pocs anys, Manresa era també un referent català de la música en directe. Primer amb el Rock antirepressiu, després amb els concerts del JIR, Maulets, Inquietes o AAB, i finalment amb la Festa Major Alternativa. Ara però, els col·lectius manresans han d'organitzar els concerts als pobles dels voltants, i la FMA no té garantit l'espai més enllà de la propera edició. Les entitats es desesperen, i només es fan concerts al Congost en comptadíssimes ocasions.
La culpa d'aquest desgavell és de l'Ajuntament, que no es decideix a construir el que cal, una sala polivalent per a ús preferentment musical. Una infraestructura d'aquest tipus, amb l'afegit d'uns bucs d'assaig i una cafeteria, permetria a la ciutat recuperar l'empenta i tornar a ser un punt de referència musical per a tot el país. Els grups tindrien, d'una banda, un lloc on assajar (potser no hi cabrien tots, però una part sí); de l'altra, un punt de trobada i reunió per poder establir lligams i generar sinèrgies; i finalment, un aparador per mostrar les seves creacions.
L'ajuntament de Manresa ha manifestat en reiterades ocasions la seva voluntat de tirar endavant el projecte, però la realitat és que, a dia d'avui, encara no hi ha ni tan sols un projecte damunt la taula. El que altres pobles de la comarca ja tenen, Manresa encara ho ha de començar a dissenyar. Tot i que, per envergadura, caldria prendre com a referència el cas de la Mirona de Salt, no estaria malament que es fixessin en les sales de Santpedor o de Sant Joan, on properament tindran una altra sala per a espectacles de petit format.
Des de fa molts anys, la CUP ha apostat per la sala polivalent; en un primer moment, la millor opció semblaven ser els terrenys de la Fàbrica Nova, però l'ajuntament va donar prioritat als criteris urbanístics especulatius. L'única opció doncs, era i és la remodelació de la Sala Ciutat. Davant de la inoperància municipal, la CUP va presentar els seu propi projecte, que sense voluntat de ser definitiu sí que intenta mostrar com podria ser la nova instal·lació.

Abans de les eleccions municipals del 2007, tots els grups municipals van manifestar-se a favor d'aquesta remodelació, i l'agost passat, el regidor de cultura, Ignasi Perramon, va confirmar la voluntat de l'equip de govern de tirar endavant el projecte.
Ha passat gairebé un any des de les eleccions, i el projecte està aturat. Ens temem un altre ajornament, i Manresa no es pot permetre ni un any més sense sala polivalent. Al ple municipal del més d'abril, la CUP presentarà una moció instant l'equip de govern a comprometre's a tenir enllestit el projecte abans de final d'any, i a formar una comissió de seguiment del projecte, formada per polítics però també per músics i programadors.
Des d'aquí m'agradaria convidar tots els músics a fer pinya al voltant d'aquesta petició, a fi d'aconseguir que l'ajuntament no es pugui negar a una demanda tan assenyada. Es tracta de demostrar-los que no defallirem, que entre tots aconseguirem allò que volem i que la ciutat necessita.