El Passeig i les bicis

Després de molts dies d'absència, finalment torno a escriure. Darrerament hi ha hagut uns quants canvis a la meva vida, i no he tingut massa temps (ni ganes) d'estar pel bloc. Ara les coses ja s'han aclarit un xic, i miraré d'escriure, com a mínim, un apunt cada setmana. I per retrobar-me amb el bloc, el millor és reprendre una de les meves obsessions manresanes, el futur de la mobilitat a la ciutat.
Aprofitant el Fons Estatal d’Inversió Local, l'ajuntament de Manresa s'ha decidit a arreglar el Passeig Pere III, des de la Bonavista fins a Crist Rei. Amb els 831.000 Euros que els dona l'Estat, l'ajuntament vol millorar-ne el paviment i, d'una vegada, dignificar els trams del passeig menys cèntrics.Així doncs, estem davant d'una oportunitat històrica, que ens permet reordenar la mobilitat en una de les principals vies de la ciutat. Aquí podrem veure quina és la voluntat real de l'equip de govern, més enllà de les manifestacions de bona voluntat i de les campanyes electorals. Ara no s'hi valen excuses; es comença de nou, tot està per fer i, si hi ha una mínima voluntat política, tot és possible.
Segons el que sempre ha manifestat l'equip de govern, Manresa ha de tenir, en els propers anys, una xarxa de carrils bici que permetin travessar-la amb certa facilitat. Un dels eixos principals d'aquesta xarxa, en la proposta municipal, ha d'unir la zona universitària amb Sant Domènec, passant pel passeig. A la zona de les Basses ja hi ha alguns carrils operatius, i ara caldria enllaçar-los amb el passeig a través del carrer Súria. Les obres són ben senzilles, i només cal una mica d'empenta per iniciar-les.
Només hi ha un petit problema: el carril bici necessita espai ( no gaire, no us penseu), i aquest espai s'ha de restar del que actualment tenen els cotxes. No hi ha cap altre alternativa, les coses funcionen així. La competència de les bicicletes són els cotxes, no els vianants; si realment es vol impulsar una mobilitat alternativa, cal facilitar les coses a les bicis i dificultar-les als cotxes. De fet, les mesures necessàries no serien gens traumàtiques. Només caldria eliminar uns quants llocs d'aparcament del carrer Súria i del Passeig, en cap cas prohibir-hi la circulació.
Així doncs, l'ajuntament es troba davant d'una oportunitat immillorable per portar a la pràctica allò que predica. Ara pot, si vol, canviar la dinàmica de la ciutat, fent-la més racional, assequible i verda. Des de la CUP, apostem per aquesta Manresa millor, i per això, el proper dilluns dia 16, presentarem al ple municipal una moció per assegurar aquesta via per a bicis al Passeig. Si l'equip de govern és mitjanament coherent, no dubtem del seu vot favorable. D'altra manera, no entendríem que partits declaradament ecologistes, que aposten per un model de societat alternatiu, impedissin a la ciutat gaudir d'una alternativa tan òbvia al soroll, el caos i la contaminació.

Mocions de primera, alcaldes de segona

Ahir, tot llegint el regió 7, em va venir a la memòria un comentari que va fer el nick Moscada en un post anterior. L'amic definia en Joan Roma així:
Oh! esteu parlant del gran demagog de la federació XI del PSC-PSOE, del "Marshall"(Marsal) del Berguedà, de l'alcalde perpetu de Borredà...
I tot plegat ho he recordat llegint el lamentable article del senyor Roma d'aquesta setmana, Mocions mil. Coincidint amb el vint-i-novè aniversari dels ajuntaments democràtics, el senyor Roma ens il·lustra sobre els grans problemes que tenen les corporacions municipals. La gent poc informada del que realment és important, com ara jo, pensaria que els principals problemes dels ajuntaments són la manca de diners, les poques competències, les dificultats en temes crítics com la immigració o l'ensenyament, la corrupció urbanística o la dilapidació de recursos en sous i en despeses sumptuoses. Però no, un dels grans problemes dels ajuntament és, atenció, la gran afecció de determinats grups municipals, en la presentació de mocions de tota mena per ser tractades en els plens municipals, sense tenir res a veure amb les competències i obligacions dels ajuntaments respectius.
Per començar, el senyor Roma podria ser una mica valent, i on diu determinats grups municipals, dir la CUP, que tots sabem per on van els trets. En el següent paràgraf, l'alcalde ja entra en la desqualificació personal, titllant els regidors mocioners de poc menys que d'idiotes, quan atribueix la presentació de mocions a la frustració de determinats regidors i grups municipals de no tenir representació davant les institucions amb competències sobre els temes a tractar com poden ser el Parlament de Catalunya o el Congrés de Diputats. Aleshores els regidors actuen com a diputats imaginaris, i es posen a debatre qüestions sobre les quals no tenen ni la més remota idea o , utilitzant quatre generalitats que han llegit o escoltat en qualsevol tertúlia vespertina.
De debò, aquest paio és únic. Resulta que temes com els transgènics o la manca de democràcia a l'Estat espanyol no són temes que interessin als ciutadans. El fet que l'ajuntament no tingui competències sobre una qüestió, l'inhabilita per parlar-ne. Així doncs, els ajuntaments han de callar en temes com les infraestructures o la divisió territorial, els drets socials o la sequera. De totes maneres, no menciona entre els temes que estan fora de lloc, la condemna als atemptats ni a la violència de gènere. Potser aquestes mocions, com que són presentades pels partits seriosos, ja tenen el suficient pedigrí democràtic per a ser tractades.
La excusa per a criticar aquestes mocions, és que fan perdre temps i diners als polítics i funcionaris. És a dir, els diners no es perden en els sous estratosfèrics dels equips de govern, ni en els cotxes oficials, ni en dinars de feina en restaurants de luxe. No, es perden denunciant la injustícia de la guerra, la retallada de llibertats al País Basc o la invasió de correus transgènics. Sobre la pèrdua de temps, em sembla que no cal parlar-ne, que tots sabem que els polítics no donen a l'abast.
Tot l'article desprèn aquesta arrogància típica del personatge, que mira a tothom per damunt l'espatlla, especialment als nouvinguts. Doncs que s'hi vagi acostumant, que hem vingut per a quedar-nos. Quan insinua que els alcaldes haurien d'impedir la presentació de mocions extra municipals, el senyor Roma demostra el seu perfil democràtic, el mateix de tots aquells que creuen que les administracions són el seu feu privat. A Manresa ja van negar-nos un cop el dret a presentar mocions, però, ni aquí ni enlloc, no se'n sortiran.