dijous, 27 de març de 2008

LA VELLA (IN)CULTURA DE L'AIGUA


Tots sabem que la coherència no és, precisament, la principal virtut dels polítics actuals. El que avui anomenen blanc, demà és negre sense cap titubeig, sense despentinar-se i sense que això els creï cap mena de conflicte intern. El cas del Bono i dels partits catalans (o almenys alguns, que abans el denigraven i ara el faran president del parlament) és paradigmàtic, però no és l’únic que aquests dies cueja.

Trobo molt més greu, per exemple, el tema del pseudotransvasement del Segre. No vull parlar de les maniobres fosques i de les mentides, de les estaques ni dels desmentits, que tot i ser greus només demostren la incapacitat d’aquest govern per a fer les coses una mica ben fetes. El que jo trobo realment intolerable és la doble moral del tripartit en el tema de l’aigua. Fa no pas tant temps, tots estàvem d’acord en què necessitàvem una nova cultura de l’aigua. Aquesta frase, tot i que de vegades ho sembli, no és només un excusa per negar l’aigua als valencians; és una realitat indiscutible. El que cal no és tenir més aigua, sinó gastar-ne menys. De la mateixa manera que quantes més carreteres hi ha, més cotxes i camions hi circulen, quanta més aigua tenim, més en gastem. Si volem que hi hagi menys cotxes i aigua suficient, el que cal és buscar mitjans alternatius de transport i mesures per a l’estalvi d’aigua. I no només estalvi, sinó, com dèiem, una nova cultura de l’aigua, que tingui en compte la nostra realitat i el nostre futur, que no anirà precisament a millor. No pot ser que aquí malgastem més aigua que a Alemanya o Suècia, amb molts més recursos hídrics.

Quan el PP volia fer el PHN, la societat civil catalana i especialment l’ebrenca s’hi van oposar frontalment; no per egoisme, no per manca de solidaritat, sinó perquè no es pot compartir el que no es té. El PSC, ICV i ERC, van aprofitar aquest moviment social per desgastar els governs català i espanyol i per instrumentalitzar la lluita en benefici propi, com en el cas de la protesta contra la guerra. Ara però, resulta que el govern català vol fer un transvasament (i que ho intenti fer passar per una altra cosa només demostra quina és la seva alçada moral); el que fa uns anys era una barbaritat ara és una necessitat vital. Entenc que la situació actual és desesperada, però també és evident que aquest govern no ha fet res per evitar-la, i que la nova cultura de l’aigua ha estat només una coartada anti-PP.

Avui he llegit astorat l’article del Joan Roma al Regió 7. Aquest senyor, conseller de la Federació XI del PSC, està indignat per la manca de solidaritat i l’individualisme del cerdans. No entén que es vulguin negar a compartir l’aigua amb els barcelonins. Segons Roma, l’aigua és de tots i ningú la pot acaparar. Ja s’ha acabat la tonteria de la nova cultura de l’aigua. Això expliqueu-ho als valencians, que són del PP i anticatalans. Fora bromes, que ara l’aigua la necessiten els de Barcelona, i no per fer camps de golf i hotels de luxe. Com si a l’àrea metropolitana no hi hagués una indústria turística i recreativa tan o més gran que la del País valencià. Ja ho diu el senyor Roma, es comença així i s’acaba negant-se a ser l’abocador del residus de Barcelona; on anirem a parar!

L’excusa, la de sempre, la urgència. Sí, ja sabem que cal canviar la manera de fer, però almenys per sortir del tràngol, fem el transvasament, que després ja estudiarem les mesures que calen. I es farà; i d’aquí cinc anys estarem igual, i es farà una altra bestiesa, però serà urgent; i després ja s’hi posaran, aquest cop seriosament. I així per sempre més.

És el mateix que passa amb el transport. La situació és gairebé insostenible, per les nostres carreteres ja no hi caben més cotxes ni més camions. El lògic, el que ells mateixos diuen, és que cal potenciar el transport per ferrocarril. Però com que això requereix temps i la situació és urgent, s’ha de fer l’eix transversal. Quan l’eix està saturat, com que en 10 anys no s’ha fet res per potenciar el tren, doncs apa, desdoblem-lo. D’aquí 10 anys, quan l’eix desdoblat estigui altre cop saturat, ja es farà un altra carretera. I el tren? Doncs com fa 20 anys, oblidat.

Quan les coses no es fan bé des de bon començament, cal anar posant pegats, sovint desvestint un sant per vestir-ne un altre. Aquest govern no va començar a manar abans d’ahir, porta suficient temps de rodatge com per exigir-li responsabilitats. Si no ha fet els deures, que n’assumeixi les conseqüències, que la gent de comarques no té la culpa de la mala gestió metropolitana. Ara la culpa de tot ja no és del PP, però el riu segueix sent vida i la gent continua disposada a lluitar perquè no l’enredin.

8 comentaris:

Joan ha dit...

Aquest tio el Roma sempre ha destacat per escriure articles amb argument de perfil baix i to arrogant.
No he pogut llegir el R7 però pel què dius....

Jordi Masdeu ha dit...

És ben bé com tu ho dius, el paio és d'allò més arrogant, sempre té la raó i va de perdonavides.
Si entres a l'enllaç que he posat al seu nom, podràs llegir l'article.

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi Masdeu ha dit...

Si, Jordi, però la diferència és que l'aigua és imprescindible; i s'acosten anys de restriccions. O fan la feina ben feta, o tindrem problemes de debò.

Vilalta ha dit...

A mi el que em fa més gràcia dels arguments protransvasament és l'excusa que aquesta aigua aniria destinada al consum de boca. Des de quan hi ha una doble xarxa de distribució que permeti discriminar l'ús de boca, que és un dret innegable, a usos industrials, inclosa la insostenible indústria turística?

Jordi Masdeu ha dit...

Vosaltres és que no ho enteneu; la indústria turística catalana és com una ONG solidaria que busca el bé comú, no com la Valenciana, que segons el senyor Roma es manifesta "amb negocis brutalment elevats pels seus promotors".

Enzo ha dit...

A la nova cultura de l'aigua li falta el que li falta a tota cultura al nostre país: planificació. A mi no em sembla bé el transvassament del segre, però el més greu de tot plegat és que ningú fa 5 anys es va imaginar una situació així i ningú ara s'imagina una sitació més exagerada d'aquí a 8 anys. Si tenim l'aigua que tenim i tenim la terra que tenim, projectar el país que volem per tal que fer transvassaments (o desdoblaments o línies d'alta tensió) no sigui una manera de salar la mata. Potser tindrem un país més modest i amb menys recursos per competir, però tenim el que tenim i té un límit que, em sembla, ja fa temps que hem sobrepassat

Moscada ha dit...

Oh! esteu parlant del gran demagog de la federació XI del PSC-PSOE, del "Marshall"(Marsal) del Berguedà, de l'alcalde perpetu de Borredà, del gran polític que quan la meitat del Bages, el Bergueda i el Solsonès cremaven, assenyalava el Govern de la Generalitat amb el dit i quan una nevada d'aquelles que només cauen cada trenta anys paralitzava el país, demanava un exèrcit de màquines llevaneus com si fóssim al bell mig d'Europa. O quan, i això ja és demencial, deprés d'alguns accidents de trànsit mortals publicava que els principals culpables eren els responsables polítics, ep!, això sí, només ho va fer en quant a carreteres de titularitat catalana.

Ara però les coses han canviat: la Tura diu que els únics (ir)responsables de les morts a la carretera són els conductors, es cremen poques hectàrees perquè els boscos estan nets i ben cuidats. I si per si un cas, han tingut els sants collons de gastar-se els diners de tots en l'adquisició d'una flota de màquines alemanyes, no patiu que no es rovellaran pas, car per oxidar-se els manca H2O.

I com que estem a la panxa del bou on no neva ni plou per culpa del clima, que és tan capriciós que ara li peta per fer un canvi, és del tot indispensable portar aigua del Segre fins al Llobregat, no fos cas que les bombes que, nit i dia, no paren de treure aigua potable (clorada) del fons del metro de barcelona, es quedessin sense feina. Està clar, doncs, que és més urgent (i rentable) construir una canonada de riu a riu, que no pas modernitzar l'atrotinada xarxa barcelonina. Mirem-nos-ho però, pel cantó positiu. En el cas que les obres del TGV provoquessin un enèssim esvoranc i aquest alhora fes perillar l'estabilitat de La Sagrada Família, la podríem fer surar i enviar-la cap a Venècia amb en Roma punxat com si fos una broqueta (de forat a forat) en una de les seves agulles.