dilluns, 10 de març de 2008

ANÀLISI (INTERESSADA) ELECTORAL



Per fi s’ha acabat la campanya. Ja s’ha celebrat “la festa de la democràcia” (de la seva democràcia, amb partits prohibits i polítics empresonats), i ara toca analitzar els resultats. Per molt que ens cogui als catalans, sí que ens importa qui mana a Madrid, i no podem oblidar que, amb l’estatutet que tenim, depenem per a quasi tot de la capital del Reino. I el que tindrem durant els propers quatre anys és més ZP, més populisme peronista (i 400 euros més a la cartera!). A les espanyes es reforça el bipartidisme (de fet, tanto monta, monta tanto) i IU desapareix del mapa, víctima del seu poc perfil i de la subordinació al PSOE (de què em sona?).

A casa nostra, pocs canvis a les Illes, més bipolarització al País Valencià i un nou escenari a les quatre províncies principatines. ERC i ICV se l’han ben fotut, sobretot els republicans. Se senten veus que culpen de la davallada al bipartidisme i a la desmobilització de l’electorat a les espanyoles, però això no ha afectat a CiU, i tampoc no va afectar-los (a ERC i ICV) fa quatre anys. Així doncs, les explicacions hem de cercar-les en les dinàmiques dels partits, més que no pas en factors externs i circumstancials.

Quan Esquerra decidí donar suport al PSC-PSOE, va entrar en una dinàmica molt perillosa. Crec que va errar els càlculs per dues raons. En primer lloc, van alimentar un partit en hores baixes, que ara s’ha convertit en un gegant. Creien que sense el poder, Convergència se n’aniria en orris, però el tret els ha sortit per la culata, i a més han reforçat el principal partit espanyolista de Catalunya, el PSOE.

D’altra banda, esquerra creia que el vot independentista era captiu, que mai no els abandonaria. Fins a les municipals de l’any passat, la cosa els anava prou bé, però la irrupció de les CUPs els ha agafat en fora de joc. Molts independentistes s’han adonat que hi ha una alternativa a la tebiesa i al seguidisme d’ERC; ara es pot ser indepe i no votar Esquerra. Els casos de Berga, Vilafranca i Vic, on a les municipals la CUP va treure els mateixos o més regidors que Esquerra, poden deixar de ser anecdòtics i convertir-se en tendència si els republicans continuen fent-nos la feina tan fàcil.

Pel que fa a Iniciativa, la mateixa medicina. Van decidir abandonar els trets propis i definitoris en benefici de les poltrones; van posar-se a roda del PSOE, sense exposar-se mai i sense prendre la iniciativa, i així podien recollir les escorrialles dels socialistes. Mai no porten la contraria al germà gran, i d’aquesta manera es guanyen els vots dels socialistes més radicals, dels que volen castigar al PSOE i dels que es senten incòmodes votant socialista però ben a gust amb la seva victòria. El discurs d’Iniciativa, centrat únicament en la crítica al PP, mai al PSOE, s’ha girat en contra seu; la gent s’espanta, sí, però no els vota a ells. Quan les coses es posen complicades, quan el PP treu el nas, aleshores la gent prefereix l’original a la còpia.

En definitiva, Catalunya també es bipolaritza, però menys (més aviat es tripolaritza); CiU segueix sent una referència; a Esquerra li donen l’últim avís i Iniciativa pot estar ja en fase terminal.

Ja ho veurem a les properes autonòmiques, però si la CUP es posa les piles, el mapa polític català, al menys al principat, pot patir un tomb molt interessant.

Grafic: Vilaweb

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Així doncs, ets' partidari que la CUP es presenti a les autonòmiques?

M'ha agradat l'article.

Jordi Masdeu ha dit...

No se si la CUP s'hi ha de presentar o no. Tot dependrà de les circumstàncies, però si que crec que caldria començar a contemplar la possibilitat. Només valdria la pena fer-ho si la CUP se sentís molt forta, i si la militància tingués clara la participació.

Anònim ha dit...

OKs!!!

greips ha dit...

bon anàlisi!

Anònim ha dit...

Jo crec que l'esquerra independentista ens hi hem de presentar, una altra cosa és si com a CUP o com a què.
Apa, Salut i revolta!

Anònim ha dit...

Un anàlis interessant però que no fa bé els números.
Catalunya té una minoria de catalans (això ho demostra la gent que no vota per el nostre parlamentet) aquets són un feu del PSOE, i iniciativa ha perdut pistonada.
ERC i IC no han sabut plantar cara al PSC amb el tema de les rodalies i al baix Llobregat després de donar-los pel sac han seguit votant PSC, perquè, perquè els espanyols (els que senten encara d'allà) no s'identifiquen amb cap partit català, i IC és massa català, el PSC ho sap, i per això no deixarà de ser PSOE. Fes bé els números, ni que tots els catalans votéssim un sol partit catalanista podríem canviar gaires coses

Jordi Masdeu ha dit...

A veure, anònim, així com expliques que fa quatre anys ERC tregués el doble de vots i CIU s’hagi mantingut? El problema no són només els vots que han anat al PSOE, sinó els que s’han quedat a casa perquè Esquerra ja no els fa el pes per que són uns moderats (a Manresa han perdut 5000 vots, i només 1000 han anat al PSOE). A més, si només ens hem de refiar dels que tu anomenes catalans, malament. Si volem ser independents, hem de convèncer tothom, els nascuts aquí i els que vénen de fora, els que parlen català des de fa deu generacions i els que van arribar fa 50 anys. Els cubans que van aconseguir la independència fa 110 anys eren fills i nets d’espanyols, que es van adonar que viurien millor sense Espanya.