divendres, 21 de març de 2008

UNA ALTRA ANÀLISI ELECTORAL


Només quatre ratlles per explicar perquè, en la meva humil opinió, els articulistes oficials s'equivoquen en l'anàlisi dels resultats de les eleccions espanyoles a Catalunya. Com que l'abstenció al total de l'estat va ser semblant a la del 2004, ens volen fer creure que va votar si fa no fa la mateixa gent, i que els catalans, fa quatre anys sobiranistes en massa, ara s'han tornat espanyolistes de cop i volta. El cert, però, és que al principat van votar 300.000 persones menys; i encara que l'abstenció hagués estat la mateixa, això no vol dir que votessin les mateixes persones. El que intento dir és que crec que la majoria de vots perduts per Esquerra no van anar a altres partits, sinó a la paperera. Com explica Salvador Cot en un interessantíssim article al Temps, Esquerra ha comés l'error de creure que els seus votants són com els del PSOE, i que els seguirien votant pel sol fet de proclamar-se independentistes, al marge de les seves actuacions reals.
També trobo encertada la tesi del Titot, que al seu bloc ens explica la seva teoria dels cercles concèntrics. En resum ve a dir que des de l'esquerra independentista no ens hem d'alegrar de la desfeta d'Esquerra. De moment (només de moment) ens hem de conformar amb anar recollint els vots que ERC perd per l'esquerra; ells que vagin ocupant el lloc de Convergència, que nosaltres ja ocuparem el seu. Ara es tracta d'aconseguir que l'independentisme creixi, encara que sigui per una altra banda. Com diu el Titot, si Esquerra s'hagués mantingut (tenint en compte que els més radicals ja no els votem), això voldria dir que l'independentisme hauria pujat molt (350.000 persones més), mentre que els resultats del 9 de març mostren que simplement s'ha estabilitzat.
Així doncs, la lectura correcta dels resultats em fa ser optimista, perquè crec que l'independentisme no ha desaparegut, simplement ha optat per no votar massivament els sectors més conformistes i apoltronats del moviment.

3 comentaris:

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Moscada ha dit...

Hola

Moscada ha dit...

A tots els "depres".
De tot cor, ànims!. Em sap greu que estigueu patint d'aquesta manera. ERC està carregada de bona gent, patriotes de veritat; militants, simpatitzants i votants..... però........ la direcció és una altra cosa. Els megaescaladors de "l'independentisme" estan massa còmodes a les poltrones, i els que se n'aixequen, és que n'han vist una de més reconfortant amb el seu amo despistat i s'hi volen asseure. Desenganyeu-vos, ells, també tenen hipoteques per pagar i els sous que s'han "imposat" no són per menystenir.

Alerta però, que ja comencen a notar al clatell l'alè d'aquells que diuen que ho faran millor:

d'una banda, els manllevadors d'idees i de noms, capitanejats per un (ex)dofí juvenil de la direcció, que, com qui diu, no havia acabat la carrera i ja estava fent dormidetes al parlament, això sí, amb sou de diputat. Amb poquíssima experiència en dirigir i encara menys en doblegar l'esquena, ara s'ajunta amb un editor de dubtosa reputació independentista, molt aficionat a fer escapadetes a Perpinyà, Pessillà de la Rivera, i tota la Catalunya Nord en general, tot s'ha de dir, cercant la "pau"(i sempre en companyia d'un messies o altre). I tot això, com no, amb el suport d'un, no menys inexpert, "sociata" reconvertit per despit, que fa quatre dies que s'ha adonat que això de la independència és possible.

I per una altra banda hi ha quatre arreplegats, perdó, volia dir reagrupats (i em sembla que a hores d'ara ja són molts més de quatre), que diuen que s'ha de canviar d'estratègia. Molt bé, estaríem d'acord. El cas és que ja fa dies que caminen, ben reagrupadets, i encara és hora que diguin quina és la SEVA alternativa estratègica.

Tinc molts amics a Esquerra, als quals aprecio molt i com ja he dit abans, els considero molt bona gent. Ara bé, seria bo, i per a combatre la depressió molt idoni, que féssiu una mica d'autocrítica, perquè continuar creient -com en l'època del "Sisales"- que ERC és el pal de paller de l'independentisme, desvirtua la realitat de tal manera que davant una davallada com la de les darreres eleccions , fa que hom tendeixi a confondre aquests resultats del partit amb la situació de l'independentisme sociològic, sense tenir en compte qualsevol altre tipus d'anàlisi.

Lluny de la lectura que feu els "depres", la davallada d'Esquerra no significa un retrocés de l'independentisme, ans al contrari, hi ha tanta palla que jo diria que és impossible lligar-la al mateix pal.