dimarts, 25 de març de 2008

FUTBOL I POLÍTICA



En qüestions futbolístiques, sóc molt conservador. Quan es tracta del Barça, gairebé sempre estic del costat del poder; per a mi, criticar la directiva és com criticar el club, i em costa molt portar-los la contraria. Fins i tot em va costar arribar a odiar el Gaspart. No ho puc evitar; se que no és gens intel·ligent, però no hi puc fer res.

Abans de les eleccions del 2003, jo no era especialment laportista, però des que és el nostre president, en sóc un fidel seguidor. Se que és un fatxenda, un cínic i segurament un mentider. Si, el seu cunyat és molt fatxa, i ell depèn dels calers del sogre. Tot el que vulgueu, però el paio em cau bé. A més, crec que en aquest cas, els resultats l’avalen. Va agafar un equip en plena crisi esportiva i institucional, amb el primer equip classificat per la UEFA en l’última jornada, sense jugadors franquícia, i amb la massa social dividida i enfrontada. En només dos anys, el Barça va guanyar la Lliga, i l’any següent, Lliga i Champions. L’any passat, ridícul, però aquest tornem a aspirar a tot (si, el Madrid ens ajuda, però nosaltres estem allí). Se li ha criticat molt el tema de les seccions, però aquest any el Barça estarà, com a mínim, entre els vuit millors equips d’Europa en totes les seccions professionals. Si això es carregar-se les seccions, ja m’explicareu.

També ha fet coses malament, però aquestes es magnifiquen molt, entre altres coses, per un tema aliè a la gestió esportiva, que molesta molt a molta gent i que en canvi a mi m’encanta; en Laporta te molt clara la filiació nacional del club, i difícilment deixa passar les oportunitats de refermar la catalanitat del Barça. Només començar el mandat, ja va fer convertir una bandera espanyola en catalana durant un partit amistós, i ha retirat la bandera de les instal·lacions del club; i aquest cap de setmana, per segon any consecutiu, ha impedit que els nanos del benjamí formessin sota l’himne espanyol. Són gestos que li suposen més crítiques que lloances, però és el que la majoria de socis vol.

Si entreu a la notícia del Marca i mireu els comentaris, riureu una mica. Els espanyols estan indignats; el que més els molesta, segons ells, és que s’utilitzi els nens amb finalitats polítiques. És clar, si els nanos formen amb l’himne espanyol, no és política, és el natural. Si no ho fan, estem barrejant política i esport. Quina barra que tenen. Quan el Xavi o el Cesc van a la selecció espanyola no s’estan manifestant políticament; quan l’Oleguer s’hi nega, està fent política. Només els falta exigir que els nanos cantin la nova lletra de l’himne, la que ni ells mateixos no volen.

No són mesures revolucionàries, ni ens faran avançar cap a la independència; de totes maneres, val més això que res, val més això que el que feia el Gaspart. Des dels mitjans catalans més espanyolistes (o sigui quasi tots), se li retreu al Barça que aquestes manifestacions, igual que la senyera a la samarreta, poden restar seguidors fora de Catalunya. Com si la gent no volgués ser del Milan per exercir d’italians o del Liverpool perquè són massa anglesos. Jo crec que el Barça és només un club de futbol, però també és cert que la història pesa. I la història del Barça és catalana; un president afusellat, un club assetjat pel franquisme, un reducte de catalanitat en temps difícils. Es pot ser català i no ser del Barça, només faltaria. Però és molt difícil ser del Barça i no sentir simpatia per la catalanitat del club. I a qui no li agradi, que si posi fulles.

Tot el que he dit fins ara, naturalment, depèn de que els del futbol s’espavilin. Si aquest any ens tornem a quedar sense cap títol, el Laporta serà un inútil i tots els gestos ara lloats passaran a ser cortines de fum per distreure’ns de la gestió esportiva. Au vinga, que només són quatre puntets!

5 comentaris:

Oriol ha dit...

Coincideixo plenament amb el que dius de joan laporta, passi el que passi aquest any el balanç serà positiu, certament si no guanyen res (que amb l'equip que tenen ja els val)li diran de tot però passara a la historia com un bon president, que a més, a retornat la catalanitat al club (no ens enganyem jo era al camp el dia del panatinaikos i els grecs anaven cantan "ESPAÑA ESPAÑA", per algo serà... com a minim als altres estats saben de que va el barça). Falta veure si sabrà finiquitar a Ronaldinho (que ja no té nom) i a veure com marxa rijkaard (gran gran entre els grans, però el seu cicle ja ha acabat)

Salut i Força al canut!!!!

Joan ha dit...

Home, cal reconèixer que el Laporta ha fet coses que ni Gaspart ni Núñez no havien fet mai.
El què si que trobo a faltar és que algun dels cracs o fins i tot l'entrenador parlés en català a les rodes de premsa.
Coses com aquestes tenen un efecte molt gran. Pensem que alguns jugadors del Barça són els ídols dels nostres fills, que s'estan formant i creixent. Doncs normalment veuen els cracs parlar en Castellà, i els altres jugant a la selecció espanyola, i això és un problema per abançar en la consciència nacional i la nostra actitud!!!

Jordi Masdeu ha dit...

Tens raó, però això ja depèn de la voluntat de cadascú. A mi em va saber molt greu que fessin fora el Kluivert just en el moment en que va començar a parlar públicament en català, però el tio estava molt acabat. Aquí prima per sobre de tot el que es fa al camp, i als bons se'ls perdona tot, mentre que els que no valen ja poden ser de la ceba que ni cas. El que sí és veritat és que al Iniesta i al Messi, per exemple, els hauria de caure la cara de vergonya per no parlar la llengua oficial del club que els acull des de fa tants anys.

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi Masdeu ha dit...

Tornem-hi amb el cunyat. A veure, el Laporta ha fet treure, o no, la bandera de les instal·lacions del club? S'ha negat, o no, a que els benjamins escoltessin l'himne espanyol? ha fet modificar, o no, banderes espanyoles per catalanes? ha inclòs, o no, la senyera en la vestimenta de l'equip?
El seu cunyat es fatxa, ja ho sabem, però el meu es cubà, i això no vol dir que a mi m'agradi el beisbol.
La realitat és que el Laporta ha contribuït, i molt, a retornat el catalanisme al Barça. Potser un 30 per cent d'espanyols es declara del Barça, però em temo que la meitat d'aquests deuen ser bascos. De tota manera, segur que pocs d'aquests culers són anticatalans.
I això que el Barça s'ha menjat l'espai dels altres, és clar que sí; igual que l'Espanyol s'ha menjat l'espai del Jupiter, el Manresa EB el del CB Manresa, La Colla Jove Xiquets de Tarragona el dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau i el Vermell el de l'Havana. Això és llei de vida, el peix gran es menja el petit.
Tot sigui dit de bon rollo, ben entès.