diumenge, 30 de març de 2008

L'ESPERIT OLÍMPIC


El passat dia 24 s'encengué a Olímpia la flama que, després de viatjar per tot el món, presidirà les olimpíades de Pequín. La cerimònia va estar marcada per la irrupció de dos activistes pro-tibetans, que van intentar fer sentir la seva veu. En el seu discurs, el president del COI, Jacques Rogge va manifestar la seva esperança que "el simbolisme de la torxa sigui reconegut a tot el món". "La torxa uneix els atletes amb els ciutadans del món, i té la força d'unir la humanitat i representar l'harmonia. Al llarg de la ruta la gent estarà en contacte amb la seva força i els valors que representa". Des de ben antic, aquest és el missatge que el relleu de la torxa escampa al seu pas. La solidaritat entre els pobles i la germanor universal, simbolitzada per un ritual que té el seu origen a l'antiga Grècia.
I jo dic, i una merda! Tota la parafernàlia de la flama, l'encesa i el recorregut se la van inventar, ves per on, els nazis! En efecte, la flama ja havia aparegut en els jocs d'Amsterdam l'any 1928, però tota la resta, començant pel ritual de l'encesa i acabant en l'últim relleu i l'encesa del peveter, és cosa de Hitler i els seus. La flama simbolitza el lligam entre els antics pobles aris i el tercer Reich mil·lenari, la supremacia dels europeus que té la seva màxima expressió en l'Alemanya nacionalsocialista. La resta, la germanor i l'harmonia són un invent posterior per legitimar els orígens d'un espectacle amb molt d'èxit.
En realitat, no ens hauria d'estranyar. Tot el moviment olímpic és una gran mentida, sostinguda pel COI, una oligarquia aristocràtica, plena de prínceps, sàtrapes, dictadors i feixistes (mireu la llista), que en nom d'uns valors ben nobles s'omplen les butxaques i es renten les consciències. Parlen d'harmonia i d'unió entre pobles, però els Jocs Olímpics només serveixen per remarcar les diferències entre nacions, i són l'aparador més gran de les lluites entre països. Les nacions riques (i les que ho volen ser) es gasten milers de milions, no pas en fomentar l'esport i la vida sana, sinó en fabricar superatletes (de vida més aviat poc sana) que guanyin medalles. Mens sana in corpore sano, diuen, però no tenen temps de detectar l'EPO que ja apareix el THG (tetrahidrogestrinona).
A mi m'agrada molt l'esport, i les olimpíades m'encanten. Són el segon esdeveniment esportiu més important (el mundial és molt mundial), i no me les perdo mai. Per a tots els esportistes (excepte els futbolistes i els d'esports no olímpics), són l'objectiu principal, i el nivell de competitivitat és excepcional. L'esport d'alt nivell és això, competència i lluita.
Però la nostra societat, la societat de la hipocresia, necessita valors suprems que justifiquin el que no és res més que espectacle. No volen acceptar que ens agrada, simplement, veure algú superant els límits, i ho disfressen tot amb conceptes transcendents. Si realment volen germanor, harmonia i fraternitat, que eliminin els equips nacionals i les medalles; que els atletes s'enfrontin pel gust de fer-ho, i es representin només a ells mateixos. Però tots sabem que d'aquesta manera ni els atletes hi participarien, ni els estats s'hi comprometrien, ni les grans companyies donarien els diners que fan de les olimpíades una de les principals manifestacions del capitalisme global. No patiu, d'aquí a quatre anys tornarem a veure els deixebles de la Leni Riefenstahl encenent la flama i perpetuant el ritual nazi del foc sagrat.

2 comentaris:

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
L'espia ha dit...

Aquesta foto del Samaranch es podria definir amb aquella frase de "els mateixos gossos però amb direrents collarets"

Àlex