dijous, 6 de març de 2008

NEGACIONISME I LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ


M’alegra molt llegir al bloc del company Pere Fontanals una entrada sobre el tancament de la llibreria Europa. Fa temps que m’interesso en el negacionisme, i voldria fer algunes anotacions a l’article del Pere. Tal i com explica, des de l’esquerra no podem estar a favor de la negació de la llibertat d’expressió; encara que només sigui per coherència, no podem criticar el tancament de l’Egin i l’Egunkaria i lloar el d’una llibreria. A més, si les coaccions a la llibertat s’imposen, nosaltres som els que més hi perdrem.
Però hi ha un tema encara més important, el de la imposició de la història per decret. Ja sabem que és a fi de bé, però això és intolerable. La Història no és, no preten ser, una ciència exacta. Cada dia hi ha nous descobriments, noves interpretacions, noves teories. No podem pretendre explicar La Història, sinó que tenim un grapat de fets i interpretacions, que cada historiador analitza i reelabora. El que avui és blanc demà pot ser negre, o no. L’Holocaust està tan ben documentat com altres fets històrics contemporanis, però la investigació segueix, i cap llei no la pot aturar. Si seguim per aquest camí, algun dia prohibiran explicar que Colom era català o que existeixen els Països Catalans.
Al contrari del que semblen creure els polítics, la prohibició legal del negacionisme no n’impedeix l’expansió, sinó tot el contrari. La gent sense simpaties nazis no es creu aquestes bestieses, per molt que les trobi impreses en llibres (que per altra banda, cap llibreria seriosa ven), i els que s’ho creuen d’entrada ja no necessiten els llibres, que de tota manera sempre poden aconseguir per vies paral·leles. D’altra banda, la prohibició te un efecte pervers. Alguna gent, sobretot els més propers a les teories racistes i feixistes, la veuen com la demostració de la certesa de la teoria; si és mentida, perquè la prohibeixen? Amb tota la cara dura, comparen els negacionistes amb Galileu i Giordano Bruno, els veuen com els herois que defensen la veritat contra l’Acadèmia encadenada als vells prejudicis.
Ens pot semblar una bestiesa, però això reforça molt als negacionistes, que es poden presentar com a víctimes, com a científics incompresos i maltractats per l’stablishment. En aquest sentit, un dels fets que més força han donat al revisionisme és el desemmascarament de l’Enric Marco. Si negues l’holocaust, no pots esperar res millor que el representant de les víctimes resulti ser un estafador (per molta bona intenció que tingués). Hem d’anar amb molt de compte, perquè contra el nazisme no s’hi val tot. Si de debò volem no oblidar el que significà, hem de ser curosos, i no inventar ni exagerar fets; amb el que sabem segur que succeí n’hi ha ben bé prou per ofegar qualsevol simpatia pel moviment.
La veritat és un valor per sí mateix, i ha de ser un argument suficient, per molt temptadora que sigui la fabulació. Els nazis eren molt dolents, però no ens podem convertir en gent com ells; no cal. Expliquem el que sabem, fem-ho bé, i, sobretot, impedim que es reprodueixin les circumstàncies que van dur al nazisme al poder (xenofòbia, injustícies socials, militarisme, abusos del dret internacional,…).
La llibertat d’expressió ha de ser absoluta, sinó no te sentit. Entenc que per a les víctimes és molt dolorós, però el que cal és rebatre els seus arguments, demostrar-los que són falsos. No és tan difícil, tenim documents i proves de l’Holocaust. No cal inventar res, només confiar en les nostres forces i en l’enteniment de la gent.
Davant del cinisme nazi i el seu Arbeit macht Frei (el treball us farà lliures), hem de recuperar un valor universal molt ben exposat a la Bíblia: Coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures (Jn 8, 31-42).

1 comentari:

Pere Fontanals i Bosch ha dit...

Molt bona entrada Jordi. Jo per la meva ja he rebut algun correu ofès. És la incoherència en estat pur, però en fi. No es pot regular estatalment l'opinió per molt salvatge que sigui. És opinió. Opinió falsa i fàcilment contrarestable.