diumenge, 3 de febrer de 2008

CACIQUISME SOCIAL


El dia desprès de les eleccions tornarem a sentir les queixes per la baixa participació, i els polítics i opinadors tornaran a plantejar solucions màgiques per acabar amb l’abstenció. Els partits polítics faran veure que no hi poden fer res, que l’opulència i el benestar desmotiven la gent. No explicaran, però, la realitat. No ens diran que a ells això ja els va bé, i que per això les campanyes electorals són cada cop menys polítiques i més comercials. L’important no és ja mobilitzar la gent, sinó simplement fer-la comprar el producte. Només així s’enten la precampanya que estem vivint, que sembla més un mercat que no pas un fòrum polític. Els uns ofereixen menys impostos, els altres més ajuts a la tercera edat, més enllà ens garanteixen rebaixes a l’IRPF. L’Estat del benestar espanyol és lamentable; les infrastructures no funcionen, l’educació va de mal en pitjor, la sanitat pública està saturada, però resulta que els diners els sobren, i els han de retornar.

La gota que fa vessar el got, el que acaba de fastiguejar a qualsevol, és la proposta de Zapatero de regalar 400 € a tothom, però només si guanya les eleccions. Com que la compra de vots és una cosa molt seriosa, il·legal fins i tot en aquest país, la mesura es disfresa de devolució. Evidenment, no s’ho creu ni ell; si fos així, per què no la fan abans de les eleccions, o encara millor, perquè no signa algun decret pel qual la devolució es faci guanyi qui guanyi? Doncs perquè això no serviria per guanyar vots, l’unic que preten la mesura. Poca broma, 5.000 milions d’euros de tots utilitzats per comprar vots, com si l’Estat no tingués res millor en que gastar-los. Però a més, ens volen vendre la maniobra com a progresista. Realment, el PSOE ha perdut la poca credibilitat que tenia com a partit d’esquerra. Es rendeix a les crides liberals del “diner a la butxaca”, repartint 400 euros a tothom per igual, rics i pobres (de fet, molts dels més pobres i els aturats no fan declaració i no se’n beneficiaran). Tant hi fa que guanyis 700 com 3.000 euros al mes, l’Estat t’ajudarà igual. I encara tenen la barra de dir que com que per a un pobre 400 € signifiquen proporcionalment més que per a un ric, la mesura és progressiva! El que més ens indigna de tot plegat és saber que el PSOE farà les seves habituals crides als votants d’esquerres, per impedir que la dreta guanyi les eleccions. Avancen a CIU i el PP per la dreta, però volen seguir sent el referent de l’esquerra.

Totes les grans mesures econòmiques proposades per Zapatero van en la mateixa direcció; el xec nadó, les subvencions per la vivenda, les retallades d’impostos, tots apunten cap al desmantellament de les polítiques redistributives. L’Estat es desenten de la seva funció, i retorna els diners als ciutadans, que ja s’espavilaran com els sembli. En lloc de fer llars d’infants públiques, els donen 2.500 € i que vagin a la privada; en comptes de fer vivendes socials, 200 euros per pagar a la inmobiliaria (que acte seguit apuja 200 euros els lloguers). Suposo que quan rebrem els 400 euros ens adjuntaran el formulari per fer-se client d’alguna mútua privada, perquè ja ens podem oblidar de les millores en la sanitat pública durant una temporada. I perquè ningú no s’enfadi, els mateixos diners per a tothom, és igual que sigui l’amo de la fàbrica com l’obrer. Així ningú els podrà acusar d’ajudar només els inmigrants. En resum, es llancen de cap a la doctrina liberal, mentre continuen postulant-se com a campions de l’esquerra compromessa. Que no ens enredin, siusplau. I sobretot, que desprès no culpin els ciutadans de la poca participació en les eleccions i de la poca credibilitat dels polítics.