diumenge, 3 de febrer de 2008

L'ARTICLE 36

Aquell qui oblida la Història està condemnat a repetir-la. Aquesta frase de Jorge Santayana, gravada en pedra a l'entrada del bloc número 4 del camp d'Auschwitz, exemplifica la disposició moral de molts dels que ens acostem per primer cop a les ciències històriques. Aquesta innocència inicial aviat deixa pas a la evidència dels fets: la història és una repetició constant d'errors i de tragèdies. El coneixement dels fets no eximeix, de cap manera, de repetir-los.

Francesc Sanuy, advocat i polític, Diputat a corts, Conseller de la Generalitat, Delegat de la Generalitat a Madrid i comissari del Mil·lenari de Catalunya, de ben segur coneix perfectament la Història contemporània d'Espanya. Això no fou impediment, però, perquè el dia 15 de maig, al Matí de Catalunya Ràdio, deixés anar aquesta perla: No entenc quin factor d'enriquiment tindrem quan el 25% de la població voti el que mani un clergue integrista, fonamentalista i fanàtic. Deixant de banda l'evident falsedat de l'argumentació (un 25% de la població és d'origen immigrant; tots el immigrants són magrebins; tots els magrebins són musulmans; tots els musulmans són integristes, per tant el 25% dels catalans obeeix cegament els Imams), el més destacable del discurs és la correspondència total amb els arguments esgrimits en un altra disputa política.

L'any 1931, les corts espanyoles discutien la futura constitució republicana. Un dels articles que generà mes debat fou el 36, que instaurava el sufragi universal. Alguns partits d'esquerres no ho veien massa clar; la manca de formació de les dones i, sobretot, la influència que rebien dels capellans, les duria inexorablement a votar en massa a la dreta.

En el fons, el que s'amaga darrera d'aquesta argumentació, idèntica a la de Sanuy, és la idea que les dones llavors i els immigrants ara són només persones a mitges, certament racionals però no prou intel·ligents per a poder discernir per si soles el que més els convé. Els homes europeus i cristians hem de triar per ells i elles; al cap i a la fi, és pel seu bé. Això sí, Sanuy deixa ben clar que els romanesos i búlgars, naturalment, tenen tot el dret a votar (suposo que el fet de ser europeus, ni que sigui de l'Est, ja els fa ser persones completes).

Per sort, els contertulians del Senyor Sanuy el van rebatre d'immediat. Si volem una plena integració, els immigrants han de tenir tots els drets polítics; això si, quan portin aquí el temps suficient. Quines coses. Al 1931 també es va parlar de la Llei de la menopausa; les dones tindrien dret a vot a partir dels 45 anys (se suposa que als 45 el cervell d'una dona devia ser com el d'un home als 23, la majoria d'edat de llavors). Altre cop, la Història es repeteix.

Des de la CUP seguirem lluitant perquè, ara com al 1931, ningú no quedi al marge del funcionament democràtic, sigui quin sigui el seu origen i la seva formació. Cap excusa, cap argumentació pseudolaicista pot llevar a cap persona el dret a decidir com vol ser governat, el dret a ser un ciutadà de ple dret.