diumenge, 24 de febrer de 2008

SUSHI

Una de les sensacions més meravelloses d’aquesta vida és la de la descoberta. El que sentim quan descobrim una cosa nova i bona és al·lucinant. El gust de la primera cervesa, el primer petó (amb llengua!), les primeres pàgines de La Cartoixa de Parma,… Les sensacions més fortes, però, són les gustatives. Tota la vida recordaré el primer cop que vaig tastar el filet de vedella al Cafè de París, el castell de focs que em va esclatar al paladar. N’he menjat molts altres cops , però mai he tornat a sentir el mateix.

Amb el menjar japonès m’ha passat tot el contrari. El primer cop que vaig menjar sushi no em va entusiasmar, més aviat el contrari. Però amb el temps m’hi he aficionat, i cada cop en gaudeixo més. Val a dir que no en sóc un expert, i de fet només m’interessa el sushi, especialment el nigiri. I és que, com totes, la cuina japonesa te molts matisos i moltes variants. Només de sushi n’hi ha com a mínim sis tipus. Els més coneguts, i els que jo prefereixo, són el nigiri sushi i el maki sushi. Per als que no sabeu de què va, el sushi són una mena de boletes d’arròs acompanyades de peix cru (el peix cru sol s’anomena sashimi). El nigiri és el típic bloc d’arròs amb el peix a sobre, mentre que el maki és l’arròs farcit amb el peix (i/o les verdures) i envoltat amb alga nori.

Ara, a qualsevol ciutat podem trobar restaurants japonesos, fins i tot d’econòmics (a Manresa ja n’hi ha tres, dos d’ells força barats). Val la pena provar-ho, sobretot si podem anar a un d’aquests on una cinta transporta petites porcions de menjar, de manera que podem tastar tot el que vulguem a un preu fix.

Però encara tenim una altra opció; amb la proliferació de supermercats diguem-ne exòtics, podem comprar tots els ingredients i eines necessaris i fer-nos el sushi a casa. Jo ho faig sovint, i el resultat no és del tot dolent.

Primer de tot, hem de localitzar el supermercat xino-japonès de més a prop. A Manresa, abans n'hi havia un a la Muralla Sant Domènec, on hi havia un Sobrerroca, però ara s'ha desplaçat al carrer del Cos, entre el carrer Magnet i el del Bruc. Allí podem comprar tot el que necessitem: arròs per sushi (el normal també serveix), vinagre d’arròs, algues nori, wasabi (una pasta súper picant), salsa de soja (val la pena comprar-ne de japonesa) i fins i tot l’estoreta per enrotllar el maki.

Ara hem de comprar el peix. Si el compreu fresc, deixeu-lo al congelador com a mínim un parell de dies, pel tema de l’anisakis. Una altra opció és comprar-lo ja congelat (a La Sirena tenen uns filets de salmó prou bons). Els tipus de peix que podeu fer servir són molts , però jo prefereixo el salmó i la tonyina. El millor és tallar-lo quan està a mig descongelar, perquè la duresa ens facilita la feina.

Un cop preparat el peix hem de fer l’arròs. Es pot fer amb una cassola de tota la vida, però és molt millor utilitzar un bullidor d’arròs, que actualment ja comença a ser un estri habitual en moltes cuines. Aquest vídeo explica tot el procés; està en anglès, però les imatges són molt aclaridores.

Quan l’arròs està llest ja podem preparar el sushi. És imprescindible anar-se mullant les mans amb aigua salada, perquè si no l’arròs s’enganxa a les mans. Per fer el nigiri simplement hem de donar forma a l’arròs i posar el peix a sobre (sembla fàcil, però no ho és). Els bons cuiners també hi posen la dosi justa de wasabi, però jo no m’arriscaria.

El maki és una mica més complicat. Poseu un tros de film sobre l’estoreta, talleu mitja fulla d’alga nori i poseu-la sobre el film. Escampeu l’arròs deixant un espai a dalt i a baix i afegiu-hi el farcit. Ara enrotlleu-ho amb l’estoreta i humitegeu l’últim tros perquè s’enganxi bé (si, com si féssiu un porro). Ara ja podeu tallar el cilindre en porcions. Aquest vídeo ho explica.

Amb el mateix arròs també es pot fer Onigiri, unes boles d'arròs farcides molt populars al Japó. Per menjar el sushi hi ha tres complements imprescindibles: la salsa de soja, el wasabi i el gingebre. Jo passo del gingebre, i simplement suco el sushi a la salsa de soja. També dissolc un xic de wasabi en la soja, per donar-hi més gust (els puristes diuen que això és un sacrilegi), i de tant en tant en menjo un trosset, de wasabi.

Per acompanyar el sushi s’aconsella el sake o bé el te verd, però jo trobo que amb una bona cervesa baixa d’allò més bé.

Si us heu quedat amb ganes de saber més coses, visiteu aquesta pàgina de monstres del sushi o bé la Wikipedia, on trobareu molta informació i vídeos didàctics.

1 comentari:

xell ha dit...

Holes!
Doncs mira, cercant per internet si hi ha algun lloc a Manresa per comprar ingredients per fer Suhi he espategat al teu blog i etic contenta perquè sí que hi ha al menys un lloc on comprar les algues etc per fer Makis, veig que el post es del 2008, espero que la botiga encara sigui oberta!!! demà ho sabré, hehehe....MOLTES GRÀCIES PEL TEU ARTICLE QUE HE TROBAT MOLT INTERESSANT.
Una abraçada
xell