UNA COSA PORTA A L'ALTRA

• 
• 
  
• House és, actualment, l'única sèrie de televisió que segueixo. La competencia no és gaire ferotge, però trobo que el nivell de la sèrie que emet Quatro és molt alt. Per a qui no la segueixi, diré que Greg House és un reconegut metge, especialitzat en els diagnòstics difícils. Tots els malats amb malalties estranyes són derivats al doctor House, que amb l'ajut del seu equip ha de solucionar els casos abans que els malats morin. La gràcia de la sèrie rau en el caracter del protagonista, un misantrop egoista i maleducat, que desconfia de tothom. Una cort d'ajudants i superiors completen el repartiment. La sèrie combina el millor de les produccions mèdiques amb la intriga de les de detectius (el perfil d'en House és molt semblant al de Sherlock Holmes), i hi afegeix un toc d'humor refinat. Com totes les sèries, els capítols tenen alts i baixos, però en general la qualitat es manté. Un dels secrets de l'èxit és, indubtablement, la gran actuació de l'actor protagonista, el gran Hugh Laurie.

• Hugh Laurie és ara per ara un dels actors més guardonats i reconeguts, però abans de fer House era un semidesconegut pel gran públic. Tot i així, per als fans de les sèries britàniques d'humor, Hugh laurie era ja un vell conegut. L'havíem vist fent petits papers a Els joves, i era un dels protagonistes d'un parell de temporades de l'Escurçó negre. A les illes era un actor molt famós, i durant els anys 80 i 90 fou una estrella de la televisió amb el programa A Bit of Fry and Laurie, juntament amb el seu amic i company Stephen Fry. Fou amb el mateix Fry que Laurie van portar a la pantalla les aventures d'una parella incomparable, el criat Jeeves i en Bertie Wooster.

• Bertram Wilberforce "Bertie" Wooster, un dels paios més divertits de la història de la literatura. En Bertie és l'amo d'en Jeeves, el majordorm perfecte. Com que no és gaire intel·ligent, en Wooster no fa res més que complicar-se la vida, i contínuament ha d'implorar l'ajuda del seu criat, que el salva sempre de les situacions més inversemblants. Les històries són divertidíssimes, i són una de les creacions més reeixides d'en P.G. Wodehouse.

• Sir Pelham Grenville Wodehouse és, molt possiblement, el millor escriptor humorístic de la història. El seu desconeixement entre els lectors catalans ( i els espanyols) és incomprensible. En el món anglosaxó és una referència imprescindible, i tots els escriptors còmics el reverencien. De debò, si voleu riure una estona, aneu a la biblioteca o compreu un llibre de Wodehouse (hi ha poques traduccions en català i força més en castellà). La seva galeria de personatges és inacabable, des de Jeeves i Wooster a la gent del castell de Blandings, de l'Ukridge al Psmith. De vegades costa entrar en el seu món, però un cop t'hi endinses, no pots parar de riure. Wodehouse va morir l'any 1975, però el seu record perdura. A molts països del món hi ha Societats Wodehouse, que es dediquen a difondre l'obra i sobretot a gaudir de la lectura de l'escriptor. L'única ombra sobre l'autor és deguda als seus suposats flirtejos amb el nazisme. Tot i que posteriorment una comissió va demostrar la innocència de Wodehouse, no tothom va oblidar el període que l'escriptor va passar, vivint a cos de rei, a Berlín.

• Berlín m'enamora, cada cop més. La setmana passada vaig tornar a viatjar a la capital alemanya, i l'estada va ser d'allò més gratificant. Berlín és encara una ciutat en construcció, però te la petjada de la història. Quan m'imagino l'ambient del París de principis del segle XX, em ve al cap el del Berlín actual. És la ciutat dels parcs, de la Cultura, de la Història, de l'art i, sobretot, la ciutat del jovent. És una capital ideal per visitar amb nens, ja que per tot arreu hi ha parcs i jardins, i s'hi troben moltes possibilitats d'esbarjo. Els preus són molt assequibles; de fet, diria que és més barat viure a Berlín que a Manresa. Pots trobar a qualsevol quiosc cervesa a 1 euro (ampolles de mig, de cervesa bona), i els kebabs (aquí en dirien pites) valen 2, 50 i són molt més bons. En resum, una ciutat molt bonica i acollidora que potser d'aquí deu anys serà un destí turístic sobreexplotat.