divendres, 15 de febrer de 2008

MOLT BÉ PUTIN, MOLT BÉ


Mai hauria pensat que diria això, però estic totalment d’acord amb les últimes declaracions de Vladimir Putin. El president rus, davant la imminent independència de Kosovo, ha dit alguna cosa semblant a això: si els europeus en general i els espanyols en particular sou tan amics de la llibertat dels pobles, perquè no deixeu independitzar-se a catalans i bascos?

El raonament és impecable, i la resposta espanyola ha d’anar en la línia Irujo: no es pot comparar el cas català amb el kosovar. Per què? Doncs perquè no, home, perquè no. Aquí no hi pas cap conflicte armat que ho justifiqui. A El Pais ja he llegit un article molt en aquesta línia, que acusava al govern serbi poc menys que d’empènyer als kosovars a la independència a base de putejar-los. Sembla ser que quan et maltracten suficientment la independència és una sortida lícita. No, l’article no el firmava el senyor Irujo.

El cas kosovar és molt complex, però sembla clar que l’únic criteri de la Unió europea és el de seguir el que diuen els americans, que tradicionalment han estat els grans valedors de la llibertat dels pobles europeus (i no ho dic amb ironia, és la veritat).

Un altre poble lliure, una excusa menys per als que sostenen que a Europa cada cop hi ha menys fronteres i que per tant la independència dels Països Catalans és inviable.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Està clar que les persones dirigents dels diversos Estats europeus practiquen la hipocresia política en els seus discursos, legitimant i deslegitimant la creació de nous estats segons els hi convé. Però compte, la creació d'un nou estat no sempre respon a una voluntat popular alliberadora contra una tirania opressora, i jo entenc "alliberador" en el sentit àmpli del terme (cultural, econòmic, social...).

El fet que moviments independentistes de l'esquerra rupturista vegin amb bons ulls la "independència" de Kosovo em trastoca bastants esquemes. El conflicte de "Iugoslàvia" és molt complicat i tampoc ho tinc tot clar, però sí que s'hi veu clarament la mà dels interessos nordamericans en la creació dels nous "estats", dirigits per titelles "locals" que responen més al perfil de grups d'ultradreta que a les organitzacions 'revolucionàries' que per a mi haurien d'encapçalar els processos d'independència dels pobles oprimits.

Posats a comparar: si per un context internacional al govern d'Estats Units li interessés col•locar un Estat a Catalunya per controlar els seus interessos a Europa, se servis de grups d'extrema dreta 'catalans' o inclus de Convergència per col•locar-los al capdavant del nou Estat Català, provocant exclusió ètnica dins del nou estat i mantenint les relacions econòmiques i socials del neoliberalisme més dur, francament, jo no recolzaria mai aquest procés "d'independència". Una mica és el que em passa amb Kosovo.

Estic a favor de la independència dels pobles, si aquesta va acompanyada d'un procés d'alliberament social i de l'internacionalisme de classe. No em serveix de res que es crein nous estats tutelats i utilitzats per l'Imperi USA. Encara que siguin una excusa per a dir: "veieu com es poden crear nous estats a Europa?"

El tema és complex, i per això s'ha d'anar amb molt de compte...

Això és el què penso.

Salut!

Arnau


http://www.somnisdesperts.org/pdf/iugoslaviapaisnoesparla.pdf

http://www.somnisdesperts.org/pdf/alqaedailaguerracontraelterrorisme.pdf

Jordi Masdeu ha dit...

Tot plegat és molt complicat, però hi ha un parell de coses que voldria comentar. En primer lloc, a mi també em fa pudor la intervenció americana, però crec que no es pot negar la independència a un poble perquè tingui amics poderosos. I si el país queda en mans de la ultradreta, doncs denunciem-ho i intentem que les coses canviïn. D'altra banda, entendria l'argument si actualment sèrbia fos un país socialista, però el cas és que es tracta d'un protectorat de la Rússia de Putin, que no seria el meu model de socialisme internacionalista. Segurament és cert que surten del foc per caure en les brases, però com a mínim seran les seves brases.
Jo també preferiria que els processos d'alliberament nacional anessin acompanyats de l'alliberament social, però això no sempre és possible. Personalment, prefereixo que un poble pateixi un tipus d'opressió (la social) que no pas dos(social i nacional). Gràcies pel comentari i endavant!