dissabte, 9 de febrer de 2008

DEMOCRÀCIA? NO FOTEM!

Finalment, i desprès de tota la comèdia politico-mediàtica, el jutge Garzón ha dictat un ordre de suspensió i persecució de les activitats d'Acció Nacionalista Basca (ANB) i del Partit Comunista de les Terres Basques (PCTB-EHAK). D’aquesta manera impossibilita que l’esquerra abertzale pugui presentar-se a les eleccions del 9 de març, i mostra la veritable cara de l’Estat de dret espanyol. Van començar tancant diaris i empresonant periodistes, van continuar prohibint partits polítics i empresonant-ne els membres, van acabar amb les organitzacions juvenils i sectorials, van tancar bars i locals. Els neguen la llibertat d’expressió, la de reunió i la de manifestació. Ara tampoc poden presentar-se a les generals; però tot en nom de la llibertat i la democràcia.

No podem continuar fent com si no passés res. El silenci dels partits polítics i dels periodistes no em sorprèn, però la societat civil ha de respondre a aquests atacs a la llibertat i a la dignitat d’un poble. Sovint es cita el poema de Martin Niemöller (exacte, no és de Brecht), però ja va sent hora que ens el prenguem seriosament o, efectivament, ja serà tard:

Quan els nazis van agafar els comunistes,
jo vaig callar;
no era pas comunista.
Quan van tancar els socialdemòcrates,
jo vaig callar;
no era pas socialdemòcrata.
Quan van agafar els sindicalistes,
jo vaig callar;
no era pas sindicalista.
Quan van agafar els jueus,
jo vaig callar;
no era pas jueu.
quan em van agafar,
no hi havia ningú més
que pogués protestar.


Als die Nazis die Kommunisten holten,
habe ich geschwiegen;
ich war ja kein Kommunist.
Als sie die Sozialdemokraten einsperrten;
habe ich geschwiegen;
ich war ja kein Sozialdemokrat.
Als sie die Gewerkschafter holten,
habe ich geschwiegen;
ich war ja kein Gewerkschafter.
Als sie die Juden holten,
habe ich geschwiegen;
ich war ja kein Jude.
Als sie mich holten,
gab es keinen mehr,
der protestieren konnte.