dijous, 16 d’octubre de 2008

Una persona, un vot


La democràcia és el menys dolent de tots els sistemes, diuen. Pot tenir mancances, però el sufragi universal fa possible que tothom hi participi, diuen. Si no t'agrada el que hi ha, el teu vot pot fer canviar les coses, diuen. Però això, si més no a l'Estat Espanyol (i al francès, i a l'italià,i ...), és mentida. Deixant de banda les violacions contínues de la voluntat popular al País Basc, al nostre país hi ha milers de persones que no poden votar, que mai no poden manifestar la seva opinió a les urnes.
Es tracta dels immigrants no comunitaris, que a l'hora de veritat sembla que no són ciutadans de primera. Pel sol fet d'haver nascut a la banda equivocada de la frontera, han de suportar que se'ls negui el més elemental de tots els drets cívics, el dret a decidir qui són els seus representants. I òbviament, si no poden votar tampoc no poden ser votats, de manera que també se'ls nega el dret a dir la seva des de les institucions democràtiques. Treballen com tothom, paguen impostos com tothom, tenen els mateixos deures que tothom, però no poden votar.
És cert que el dret a vot no solucionarà tots els problemes dels immigrats, però és un pas indispensable per a acostar-los al nivell democràtic de la resta de la població. Simplement, ningú no pot ser considerat ciutadà si no té garantits tots els drets. A partir d'aquí, caldrà impulsar noves polítiques per tal de garantir la igualtat real d'oportunitats. No volem, ni podem, permetre que la societat quedi fracturada socialment.
El dret a vot, d'altra banda, no és cap premi, és un dret fonamental, que no pot donar-se a canvi de res. Tots aquells que reclamen exàmens de ciutadania i bestieses similars, l'únic que pretenen és perpetuar les desigualtats, exigint als immigrats el que mai s'atreviria a exigir a la resta de ciutadans. De cap manera no podem condicionar un dret fonamental a l'aprovació d'un exàmen, i molt menys encara el podem condicionar a l'asseveració d'uns sentiments.
Tard o d'hora, els mateixos que ara neguen els drets a una bona part de la població, els mateixos que feren la llei d'estrangeria, reclamaran el dret a vot per a tothom. I ho faran, no pot ser d'altra manera, empesos més pels seus interessos que no pas pel bé comú. Quan les enquestes els diguin que amb el canvi hi tenen més vots a guanyar que no a perdre, aleshores els immigrants tindran dret a vot. Mentrestant, que es fotin i que s'esperin, que la cosa no està com per a perdre vots. De fet, a molts països europeus (Dinamarca, els Països Baixos , Suècia,..) la situació ja està normalitzada, i per a fer-ho aquí només caldria modificar el mateix article de la Constitució que es va canviar per a reconèixer el dret de vot dels ciutadans comunitaris. Fàcil, només cal un xic de voluntat política.
Des de la CUP tenim molt clar que no podem esperar més. La fractura sicial ja és massa important, i no podem permetre que vagi més enllà. El clam ve de lluny, i és el mateix que va mobilitzar als obrers primer, a les dones després i a les minories més endavant: una persona, un vot. Ben senzill, ben obvi. Si hem de patir aquesta democràcia, com a mínim que ho sigui per a tothom.

3 comentaris:

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi Masdeu ha dit...

De debò que no ho hem fet expressament, però serà una bona benvinguda.
Ja sé que el dret a vot no canviarà massa coses, però és que són persones! Que no puguin votar és una animalada, que desvirtua totalment el sistema. Viuen aquí, tenen fills catalans, tenen els mateixos deures, però no poden votar. És intolerable. Si després no volen votar, ben fet que faran, però, si més no, podran decidir-ho ells.

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.