L'any Darwin

Per si algú encara no se n'ha adonat, us comunico que aquest és l'any Darwin. El 2009 es celebra el bicentenari del biòleg anglès, i també el 150 aniversari de la publicació de l'Origen de les espècies. A tot el món, també a casa nostra, s'han programat un grapat d'actes i celebracions, i les seves obres es tornen a publicar arreu. Aprofitant l'efemèride, s'han publicat moltes notícies i comentaris, que consoliden Charles Darwin com a un dels personatges més influents en la història de la ciència.

Altres vegades ja us he parlat sobre aquest tema, ja sigui fent referència als creacionistes americans o bé centrant-me en els components político-socials de la teoria. Així doncs, avui em centraré en dos articles, apareguts aquests dies, que il·lustren la vigència de les controvèrsies darwinianes.
Segons una enquesta, la meitat dels britànics creu que la teoria de la evolució no pot explicar la complexitat de la vida a la terra, i per tant, cal un dissenyador que ho expliqui. Efectivament, a les illes s'estan tornant creacionistes més ràpidament del que jo em pensava. D'aquí quatre dies, començaran a promoure lleis d'igualtat i bestieses similars, com ja fan els seus cosins americans. Tal i com diu Richard Dawkins, un eminent biòleg i autor de best-sellers científics (tot i que per a El Periòdico és simplement " l'impulsor de la campanya dels autobusos ateus"), això demostra un preocupant nivell d'ignorància científica. Jo aniria més enllà, i diria que l'enquesta, el que mostra, és una preocupant influència de l'església (o les esglésies). La ignorància es pot perdonar, però l'enganyifa del disseny intel·ligent no.
Però Darwin no només desperta passions entre els seus detractors, sinó que fins i tot entre la comunitat científica hi ha veus que en qüestionen la preeminència. Més enllà de controvèrsies científiques, ja hi ha qui posa en dubte la idoneïtat del mateix concepte de darwinisme. En aquest interessant article, l'ecòleg Carl Safina planteja la qüestió en aquests termes: en anomenar-la darwinisme, donem la impressió que l'evolució és només la teoria d'un home, no un fet de la naturalesa. Només es tracta d'un altre isme, com el marxisme o el catolicisme, i per tant som lliures de confiar-hi o no.
És cert, el darwinisme no es considera un fet, sinó una creença. No passa el mateix amb la gravetat o la relativitat, que són percebudes com a lleis immutables, tot i que tenen el mateix suport científic que l'evolució. Potser si parléssim de newtonisme i d'einsteinisme les coses es percebrien diferent. És molt probable que la designació no sigui la més adient, i fins és possible que aquest fet hagi llastrat la teoria fins els nostres dies. Però em temo que les coses no són tan senzilles; el tema d'estudi de Darwin és massa sensible, toca el nucli d'una qüestió massa important, com per no generar polèmica. Canviem-li el nom, diguem-li sempre evolució, no donem arguments als enemics de la raó. Tot i així, els que volen mantenir Déu en el centre del debat científic, seguiran negant-se a acceptar la realitat. L'evolució és un fet, tan cert com l'atracció entre planetes o l'esfericitat de la terra. No hem de demanar perdó per explicar la realitat; a qui no li agradi, que s'hi posi fulles.