Fa vuit o deu anys, en un curs sobre el món editorial, vaig descobrir el concepte del paper electrònic. Es tracta d'un aparell amb l'aparença de paper, molt prim, més o menys flexible, però amb les característiques d'una pantalla d'ordinador. Aleshores, la cosa semblava molt llunyana, i poca gent ho veia factible. Ara però, sembla que l'invent ja està gairebé a punt, i les seves possibilitats són encara més grans del que semblava. Si a això hi afegim l'aparició d'aparells com el Kindle d'Amazon o de software com el Microsoft Reader o el Plucker, sembla que la substitució dels llibres de paper pels llibres electrònics comença a acostar-se.
Hi ha molta gent a qui aquest canvi els provoca pànic. Jo, la veritat, és que crec que ja està trigant massa. Certament, els llibres són alguna cosa més que els receptacles de la literatura, però a mi el que m'interessa és llegir, no contemplar els llibres. L'únic avantatge clar del paper és la llegibilitat, però actualment el contrast de les noves eines ja és prou bo, i segur que en molt poc temps serà tan còmode llegir en pantalla com en paper. I els avantatges del llibre electrònic són enormes: Amb un sol aparell hi tens tots els llibres que vulguis; es redueix l'ús del paper i la tala d'arbres; pots llegir-hi el diari o connectar-te a Internet; et pots baixar el llibre que vulguis quan vulguis; pots comprar fragments de llibres (molt útil per a estudiants, que només necessiten un capítol en concret d'un manual, per exemple); pots baixar-te fragments de llibres gratuïts, i així poder decidir si compres l'obra sencera o no; pots fer-hi anotacions, comentaris i aclariments, i compartir-los... Amb les noves xarxes socials, les possibilitats són encara més grans. M'imagino que podrem consultar les paraules a la Viquipèdia, o bé penjar fragments dels llibres que ens agraden al Facebook, entre moltes altres coses.
De fet, tot i no tenir encara les eines més adequades, jo ja m'he passat en bona part als llibres electrònics. A la meva minúscula PDA ja hi tinc un centenar de llibres, que puc llegir en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Fent cua al CAP, al bus, al llit (sense haver de tenir el llum encès), al bar. La porto a la butxaca, i em serveix per a moltes altres coses. Dins hi tinc llibres de tota mena, que combino com em sembla. No he de pensar si em vindrà de gust llegir una novel·la policíaca, teatre isabelí o bé gaudir de l'humor anglès; tinc les obres completes de Shakespeare, tot Mankell i tot Wodehouse. Segons el moment, llegeixo el que que em ve de gust. I gratis! (legal no, però gratis!).
La gran incògnita és com reaccionaran les editorials. Tot i les veus apocalíptiques que de tant en tant se senten, el llibre electrònic no acabarà amb l'edició, sinó tot el contrari. Certament, amb les noves tecnologies, qualsevol pot publicar un llibre, ja que els costos d'impressió desapareixen. Ara bé, la impressió és una part molt petita de les despeses d'edició. Sense la maquetació, la correcció, la distribució, i la promoció, un llibre no te cap possibilitat d'arribar al públic. I tot això val diners. I el que és més important, sense editorials no hi ha filtres; en aquestes circumstàncies, el lector no sap per on començar a triar, i només els autors consagrats tenen possibilitats. Si entreu al catàleg del Projecte Gutemberg, on hi ha més de 100.000 llibres de domini public, us adonareu del difícil que és triar-ne un. Si no busqueu res en concret, us podeu tornar bojos. Al final, us acabareu decidint pels autors que ja coneixeu, perquè no hi ha cap altre criteri que us ajudi a decidir. Aquesta és la feina de les editorials; escollir els llibres que creuen que ens poden agradar, ajuntar-los en col·leccions, i així ajudar-nos a triar.
Quan entro en una llibreria sense cap llibre al cap, el primer que faig és buscar les novetats de Quaderns Crema, Anagrama o altres editorials que em generen confiança. Si busco un llibre per passar l'estona, se que a la col·lecció "Contraseñas" el trobaré, mentre que si vull un clàssic català, el buscaré a la MOLC. Com que en aquest país no hi ha crítics fiables, la única manera d'endevinar el valor d'un llibre és la "recomanació" de l'editorial. I si l'editorial et falla dos cops seguits, deixes de confiar-hi.
Per tant, crec que les editorials, d'una manera o d'una altra, seguiran fent la seva feina amb els llibres electrònics. De fet, per a les editorials petites, el canvi pot ser positiu, ja que s'estalviaran els costos d'impressió. Pel mateix motiu, les literatures minoritzades com la nostra, també en poden sortir afavorides. El gran perill és, però, la pirateria. Fotocopiar un llibre no és rentable, però per a copiar un llibre electrònic només cal apretar un parell de botons. La indústria discogràfica (i una part de la indústria editorial) és molt forta, i amb un marge de beneficis enorme que pot permetre's deixar de guanyar uns quants milions l'any. Però les editorials petites i mitjanes molt sovint estan al límit, i la pirateria les podria ferir de mort. No se pas com s'ha de solucionar tot aquest tema (aviat faré una entrada que analitzi el fenomen), però cal trobar la manera d'assegurar la pervivència de les editorials independents (o crear una estructura de cooperatives d'escriptors). D'altra manera, només els autors de Bestsellers o els escriptors en llengües majoritàries podran arribar al gran públic.
I el paper? doncs, segurament, els llibres de paper no desapareixeran mai del tot. Per molt que els tingués en disc dur, jo mai no em desfaré de la meva biblioteca, i segur que es seguirà editant grans obres en enquadernacions de luxe. Però la majoria de formats desapareixeran. Quin sentit tindran els llibres de butxaca, o bé les enciclopèdies i diccionaris? Qui vol llibres de text, si aviat a cada pupitre hi haurà un ordinador amb Internet? Qui prefereix un Atles ill·lustrat al Google Maps? (bé, jo mateix; però el GMaps és molt més útil). Per a que volem un llibre de cuina, si al Youtube podem veure cuinar l'Adrià (o l'àvia Remei)?
En fi, que espero, aviat, poder llegir el Regió 7, la revista Q i l'últim llibre del Monzó en el mateix aparell. Un aparell que podré guardar-me a la butxaca, amb connexió wifi per baixar-me el que vulgui on vulgui, i amb el que també pugui entrar al Facebook, llegir el correu o fer una vídeo-conferència. Tot plegat, amb qualitat, definició i espai.
Hi ha molta gent a qui aquest canvi els provoca pànic. Jo, la veritat, és que crec que ja està trigant massa. Certament, els llibres són alguna cosa més que els receptacles de la literatura, però a mi el que m'interessa és llegir, no contemplar els llibres. L'únic avantatge clar del paper és la llegibilitat, però actualment el contrast de les noves eines ja és prou bo, i segur que en molt poc temps serà tan còmode llegir en pantalla com en paper. I els avantatges del llibre electrònic són enormes: Amb un sol aparell hi tens tots els llibres que vulguis; es redueix l'ús del paper i la tala d'arbres; pots llegir-hi el diari o connectar-te a Internet; et pots baixar el llibre que vulguis quan vulguis; pots comprar fragments de llibres (molt útil per a estudiants, que només necessiten un capítol en concret d'un manual, per exemple); pots baixar-te fragments de llibres gratuïts, i així poder decidir si compres l'obra sencera o no; pots fer-hi anotacions, comentaris i aclariments, i compartir-los... Amb les noves xarxes socials, les possibilitats són encara més grans. M'imagino que podrem consultar les paraules a la Viquipèdia, o bé penjar fragments dels llibres que ens agraden al Facebook, entre moltes altres coses.
De fet, tot i no tenir encara les eines més adequades, jo ja m'he passat en bona part als llibres electrònics. A la meva minúscula PDA ja hi tinc un centenar de llibres, que puc llegir en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Fent cua al CAP, al bus, al llit (sense haver de tenir el llum encès), al bar. La porto a la butxaca, i em serveix per a moltes altres coses. Dins hi tinc llibres de tota mena, que combino com em sembla. No he de pensar si em vindrà de gust llegir una novel·la policíaca, teatre isabelí o bé gaudir de l'humor anglès; tinc les obres completes de Shakespeare, tot Mankell i tot Wodehouse. Segons el moment, llegeixo el que que em ve de gust. I gratis! (legal no, però gratis!).
La gran incògnita és com reaccionaran les editorials. Tot i les veus apocalíptiques que de tant en tant se senten, el llibre electrònic no acabarà amb l'edició, sinó tot el contrari. Certament, amb les noves tecnologies, qualsevol pot publicar un llibre, ja que els costos d'impressió desapareixen. Ara bé, la impressió és una part molt petita de les despeses d'edició. Sense la maquetació, la correcció, la distribució, i la promoció, un llibre no te cap possibilitat d'arribar al públic. I tot això val diners. I el que és més important, sense editorials no hi ha filtres; en aquestes circumstàncies, el lector no sap per on començar a triar, i només els autors consagrats tenen possibilitats. Si entreu al catàleg del Projecte Gutemberg, on hi ha més de 100.000 llibres de domini public, us adonareu del difícil que és triar-ne un. Si no busqueu res en concret, us podeu tornar bojos. Al final, us acabareu decidint pels autors que ja coneixeu, perquè no hi ha cap altre criteri que us ajudi a decidir. Aquesta és la feina de les editorials; escollir els llibres que creuen que ens poden agradar, ajuntar-los en col·leccions, i així ajudar-nos a triar.
Quan entro en una llibreria sense cap llibre al cap, el primer que faig és buscar les novetats de Quaderns Crema, Anagrama o altres editorials que em generen confiança. Si busco un llibre per passar l'estona, se que a la col·lecció "Contraseñas" el trobaré, mentre que si vull un clàssic català, el buscaré a la MOLC. Com que en aquest país no hi ha crítics fiables, la única manera d'endevinar el valor d'un llibre és la "recomanació" de l'editorial. I si l'editorial et falla dos cops seguits, deixes de confiar-hi.
Per tant, crec que les editorials, d'una manera o d'una altra, seguiran fent la seva feina amb els llibres electrònics. De fet, per a les editorials petites, el canvi pot ser positiu, ja que s'estalviaran els costos d'impressió. Pel mateix motiu, les literatures minoritzades com la nostra, també en poden sortir afavorides. El gran perill és, però, la pirateria. Fotocopiar un llibre no és rentable, però per a copiar un llibre electrònic només cal apretar un parell de botons. La indústria discogràfica (i una part de la indústria editorial) és molt forta, i amb un marge de beneficis enorme que pot permetre's deixar de guanyar uns quants milions l'any. Però les editorials petites i mitjanes molt sovint estan al límit, i la pirateria les podria ferir de mort. No se pas com s'ha de solucionar tot aquest tema (aviat faré una entrada que analitzi el fenomen), però cal trobar la manera d'assegurar la pervivència de les editorials independents (o crear una estructura de cooperatives d'escriptors). D'altra manera, només els autors de Bestsellers o els escriptors en llengües majoritàries podran arribar al gran públic.
I el paper? doncs, segurament, els llibres de paper no desapareixeran mai del tot. Per molt que els tingués en disc dur, jo mai no em desfaré de la meva biblioteca, i segur que es seguirà editant grans obres en enquadernacions de luxe. Però la majoria de formats desapareixeran. Quin sentit tindran els llibres de butxaca, o bé les enciclopèdies i diccionaris? Qui vol llibres de text, si aviat a cada pupitre hi haurà un ordinador amb Internet? Qui prefereix un Atles ill·lustrat al Google Maps? (bé, jo mateix; però el GMaps és molt més útil). Per a que volem un llibre de cuina, si al Youtube podem veure cuinar l'Adrià (o l'àvia Remei)?
En fi, que espero, aviat, poder llegir el Regió 7, la revista Q i l'últim llibre del Monzó en el mateix aparell. Un aparell que podré guardar-me a la butxaca, amb connexió wifi per baixar-me el que vulgui on vulgui, i amb el que també pugui entrar al Facebook, llegir el correu o fer una vídeo-conferència. Tot plegat, amb qualitat, definició i espai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada