Bicicleta

Des de fa un parell d'anys, m'he acostumat a utilitzar la bicicleta per als meus desplaçaments dins de Manresa (i com jo, moltíssima gent; ja tenim fins i tot una coordinadora). Quan la gent em pregunta perquè he fet aquest canvi, sempre contesto el mateix: perquè sóc molt mandrós. Em fa mandra anar amb cotxe per Manresa, perquè n'hi ha massa i els desplaçaments són lents i pesats. Em fa mandra buscar aparcament, i de fet, ja vaig directament als pàrquings privats (però em fa molta mandra haver de pagar). I també em fa mandra anar a peu, perquè em canso i trigo molt. En canvi, amb la bici, arribo ràpid, sense cues, sense haver d'aparcar i sense cansar-me (gaire). Potser la moto seria una bona opció, però és molt més cara i menys pràctica. És a dir, que no vaig en bici ni perquè sigui més ecològic (que també), ni per gastar menys gasolina (que també), ni per ser més alternatiu, ni tan sols per estar més en forma. Fins ara, si més no.
Com que l'edat no perdona, i la última analítica no era per tirar coets, finalment m'he decidit a fer el que sempre havia odiat: practicar esport per tal d'estar en forma. Jo no és que sigui extraordinariament sedentari, i durant la meva vida he practicat força esports, amb més o menys intensitat. Ara bé, sempre ho havia fet per pura diversió, i sempre es tractava d'esports d'equip (hoquei, futbol, bàsquet, rugbi,...) , on és més fàcil passar-s'ho bé amb els companys. Mai no havia entès aquesta gent que fa esport tota sola, i no per a gaudir sinó més aviat per a patir. I segueixo sense entendre-ho gaire, però què hi farem. I ja que he de fer exercici, prefereixo fer-lo amb la bici. Faig més quilòmetres, veig més coses, descobreixo racons, i de passada, agafo fons. Així, el dia que hagi de pujar fins a Sant Joan de Déu, no hi arribaré ofegat.
Com que jo, tot i ser de Manresa (o potser precisament per això), sóc un pixapí, no coneixia camins ni rutes per on circular, i vaig preguntar-les al senyor Google, que té respostes per a tot. Al principi no entenia res, però mica en mica he anat descobrint tot un món de possibilitats, que converteixen les sortides en apassionants reptes. Amb l'ajuda d'Internet i de la meva PDA amb GPS, puc planificar, estudiar, compartir i analitzar les rutes, els desnivells, la velocitat i un grapat més de paràmetres inútils.
D'entrada, puc planificar les sortides sense moure'm de davant l'ordinador. Amb l'ajut dels mapes i les fotografies de satèl·lit, puc escollir els traçats que prefereixi, sabent en tot moment els quilòmetres de la ruta i el perfil de desnivell. Al principi ho feia des de la pàgina Bikely.com, amb la utilitat Bycicle Path. Sobre un mapa del Google (plànol o satèl·lit), dibuixes la ruta, i la guardes amb un format compatible amb el GPS. Després passava l'arxiu a la PDA i l'obria amb un programet gratuït, el Noni GPSPlot. Aquest sistema és prou bo, però ara n'he trobat un de millor. Es tracta del CompeGPS, un programa fet per un català, que permet fer autèntiques virgueries (si en voleu un resum més complet, visiteu aquesta pàgina). De moment amb la versió Demo ja en tinc prou, però no se que passarà quan s'acabin els quinze dies de prova. Amb el Compe ens podem baixar mapes de tot tipus, marcar-hi rutes, waypoints i tracks i mil coses més. Quan no se on anar, obro el Compe, miro una foto de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (que el programa ja incorpora) i hi marco a sobre la ruta a seguir. El programa m'informa dels quilòmetres i les alçades, i jo puc afegir comentaris als punts més interessants del trajecte (compte que ve pujada, font a la dreta, camí de pedres,...). Quan acabo, ho guardo a la targeta de la PDA i ho obro amb el CompePocket, el germà petit del Compe. Ara només cal seguir la fletxa i mirar el mapa de tant en tant. Quan acabo la ruta, ho guardo tot i cap a casa.
Però la cosa no s'acaba aquí. Si vols, un cop a casa pots analitzar la ruta que has fet. Passes l'arxiu al PC, i amb el Compe pots veure tota la informació que vulguis: quilòmetres, desnivell, % de pujada, estona parat, velocitat, etc. Fins i tot et desglossa les pujades i baixades segons el desnivell. Una passada. Guardes l'arxiu amb la data corresponent, i així vas acumulant dades sobre el teu estat de forma. Tot això també es pot fer amb programes gratuïts com el Noni, però és un xic més complicat.
I si amb tot això no en tens prou, encara hi ha un altre avantatge. Mitjançant Internet, pots compartir les rutes amb altre usuaris. Si et fa mandra planificar, et baixes la ruta d'algú que ja l'ha fet, i així saps l'itinerari i la resta de dades. Hi ha moltes pàgines des d'on et pots descarregar els arxius, que normalment estan ordenats per zona geogràfica o per dificultat. En alguns casos, ens faciliten l'index IBP, que serveix per poder comparar rutes diferents i tenir una idea de la seva dificultat objectiva. Aquesta pàgina està molt bé, i aquesta també; i si no trobeu res, busqueu al Google.