Abans de res, vull deixar clar que el 6 a 1 de l'altre dia, molt probablement, només serà un miratge, i que encara manca molta feina per fer. També vull aclarir que amb el Guardiola entrenador em passa el mateix que amb el Guardiola jugador; m'agraden molt esportivament, però no els suporto personalment. Aquesta pose de bonrollisme intel·lectualoide em posa molt nerviós. Però ja se sap que, en aquest país, només cal dir que llegeixes Martí i Pol per a ser considerat un geni.
Un cop aclarit això, deixeu-me dir que crec que el Guardiola pot ser un molt bon entrenador per al Barça. Per dir-ho, em baso en els meus nuls coneixements futbolístics i en la meva precària intuïció (la mateixa que aconsellava fer fora el Xavi i fitxar el Luque). Així doncs, es tracta d'una opinió més aviat prescindible, que de totes maneres m'agradaria argumentar. El que més em crida l'atenció del nou entrenador del Barça és la seva flexibilitat. A diferència dels darrers tècnics, per al Guardiola la tàctica no és una finalitat, sinó un mitjà, i els jugadors són intercanviables sense problema. Fins ara, la tàctica era sagrada, juguéssim contra qui juguéssim, i sempre havien de jugar els mateixos, llevat que estiguessin lesionats. Ara, tot i que l'onze de gala està força clar, hi ha canvis constants. I el Guardiola no ho fa per despistar (com h
o feia en Cruyff), sinó perquè creu que és el millor per a l'equip. I a mi em sembla perfecte; amb l'equip que tenim, no cal que els bons juguin sempre. Per guanyar a l'Sporting, no cal el Messi. I la tàctica, no cal que sigui la mateixa contra el Ràcing que contra el Manchester.
Una altra diferència la trobem en la gestió de les substitucions. Amb en Rijkaard, els canvis estaven cantats. Tothom sabia qui entraria, qui sortiria, i gairebé el minut en què es faria. Ara, amb més o menys encert, els canvis es fan sobre la marxa, considerant el que està passant sobre el camp. I no cal fer entrar sempre davanters, sigui quin sigui el resultat, perquè no t'acusin de defensiu; si calen defenses, doncs entren defenses. A més, amb el partit resolt, els més cansats i els més importants són els que deixen el camp, que la temporada és molt llarga, i les lesions són un perill important. De fet, aquest any pràcticament no hi ha hagut lesions musculars. Ja sé que és molt d'hora, i que pot passar de tot, però sembla que en Guardiola es pren molt seriosament la preparació física, i això segur que ajudarà a prevenir contratemps.
En el que portem de temporada, el Barça ha fet més gols d'estratègia quer en tota la temporada passada. sembla mentida, però amb en Rijkaard, segons el Marquez, només hi havia una jugada preparada. entenc que el Barça ha de prioritzar altres aspectes del joc, però em sembla estúpid renunciar a un grapat de gols per mandra o per deixadesa. No costa gaire mirar uns quants vídeos i preparar unes quantes jugades, sobretot si tenim en compte les tàctiques ultra defensives que sovint utilitzen els rivals. a més, si fem por amb l'estratègia, els rivals es tallaran més a l'hora de fer faltes, i els davanters tindran un xic més de llibertat.
Si a tot això hi afegim que l'altre dia jugàvem amb 7 jugadors de la pedrera, oli en un llum. M'encanta veure l'equip ple de gent de casa, i la seva implicació sempre serà superior a la dels jugadors forans, però és un tema que considero secundari. Jo el que vull són títols, copes d'Europa i lligues; quan vulgui veure jugadors compromesos i que parlin català, ja aniré a veure el Gimnàstic de Manresa o la Monistrolenca. El cas és que ara, no sé si per casualitat o per la feina ben feta, ens podem permetre tenir jugadors de casa a l'equip titular. Tenim un porter decent (al qui jo canviaria, tot sigui dit), un gran central i un que va pel camí, dos cracs mundials i un nano molt prometedor a la mitja, i a dalt, el millor jugador del món i un nen que, si no s'espatlla, serà un altre crac. La majoria ja eren al primer equip, i el Guardiola aprofitarà el seu coneixement del filial per a fer-ne pujar més. Tant de bo que la propera Champions la guanyem amb 11 tios de la Masia. Però el cas és que la guanyem.
Boomp3.com
Un cop aclarit això, deixeu-me dir que crec que el Guardiola pot ser un molt bon entrenador per al Barça. Per dir-ho, em baso en els meus nuls coneixements futbolístics i en la meva precària intuïció (la mateixa que aconsellava fer fora el Xavi i fitxar el Luque). Així doncs, es tracta d'una opinió més aviat prescindible, que de totes maneres m'agradaria argumentar. El que més em crida l'atenció del nou entrenador del Barça és la seva flexibilitat. A diferència dels darrers tècnics, per al Guardiola la tàctica no és una finalitat, sinó un mitjà, i els jugadors són intercanviables sense problema. Fins ara, la tàctica era sagrada, juguéssim contra qui juguéssim, i sempre havien de jugar els mateixos, llevat que estiguessin lesionats. Ara, tot i que l'onze de gala està força clar, hi ha canvis constants. I el Guardiola no ho fa per despistar (com h
o feia en Cruyff), sinó perquè creu que és el millor per a l'equip. I a mi em sembla perfecte; amb l'equip que tenim, no cal que els bons juguin sempre. Per guanyar a l'Sporting, no cal el Messi. I la tàctica, no cal que sigui la mateixa contra el Ràcing que contra el Manchester.Una altra diferència la trobem en la gestió de les substitucions. Amb en Rijkaard, els canvis estaven cantats. Tothom sabia qui entraria, qui sortiria, i gairebé el minut en què es faria. Ara, amb més o menys encert, els canvis es fan sobre la marxa, considerant el que està passant sobre el camp. I no cal fer entrar sempre davanters, sigui quin sigui el resultat, perquè no t'acusin de defensiu; si calen defenses, doncs entren defenses. A més, amb el partit resolt, els més cansats i els més importants són els que deixen el camp, que la temporada és molt llarga, i les lesions són un perill important. De fet, aquest any pràcticament no hi ha hagut lesions musculars. Ja sé que és molt d'hora, i que pot passar de tot, però sembla que en Guardiola es pren molt seriosament la preparació física, i això segur que ajudarà a prevenir contratemps.
En el que portem de temporada, el Barça ha fet més gols d'estratègia quer en tota la temporada passada. sembla mentida, però amb en Rijkaard, segons el Marquez, només hi havia una jugada preparada. entenc que el Barça ha de prioritzar altres aspectes del joc, però em sembla estúpid renunciar a un grapat de gols per mandra o per deixadesa. No costa gaire mirar uns quants vídeos i preparar unes quantes jugades, sobretot si tenim en compte les tàctiques ultra defensives que sovint utilitzen els rivals. a més, si fem por amb l'estratègia, els rivals es tallaran més a l'hora de fer faltes, i els davanters tindran un xic més de llibertat.
Si a tot això hi afegim que l'altre dia jugàvem amb 7 jugadors de la pedrera, oli en un llum. M'encanta veure l'equip ple de gent de casa, i la seva implicació sempre serà superior a la dels jugadors forans, però és un tema que considero secundari. Jo el que vull són títols, copes d'Europa i lligues; quan vulgui veure jugadors compromesos i que parlin català, ja aniré a veure el Gimnàstic de Manresa o la Monistrolenca. El cas és que ara, no sé si per casualitat o per la feina ben feta, ens podem permetre tenir jugadors de casa a l'equip titular. Tenim un porter decent (al qui jo canviaria, tot sigui dit), un gran central i un que va pel camí, dos cracs mundials i un nano molt prometedor a la mitja, i a dalt, el millor jugador del món i un nen que, si no s'espatlla, serà un altre crac. La majoria ja eren al primer equip, i el Guardiola aprofitarà el seu coneixement del filial per a fer-ne pujar més. Tant de bo que la propera Champions la guanyem amb 11 tios de la Masia. Però el cas és que la guanyem.
Boomp3.com
4 comentaris:
La veritat és que, per culpa de l'Internet i els llibres, gairebé no miro la tele. Diuen que el Crackovia està bé, però jo no me'n refio. Mira com han acabat els creadors del mític Força Barça, el millor programa futbolero i d'imitacions de la història planetària.
Crec que ha estat l'encert més bo del Laporta. Avui surt una entrevista al Gudjohnsen al mundu deportivu on diu que li recorda al Mourinho perquè està molt a sobre dels jugadors i els entén, amb el valor afegit que el Guardiola va ser el millor jugador del món en la seva posició i, per tant, coneix què se sent al ser un jugador de primer nivell mundial.
Publica un comentari a l'entrada