Els més observadors us haureu adonat que darrerament he afegit enllaços a la secció del quiosc. Es tracta de suplements literaris de diferents diaris i de la New York Review of Books; si us interessa la literatura, en aquests enllaços hi trobareu les darreres novetats editorials, i podreu llegir les opinions dels principals crítics literaris. L'altre dia, tot fullejant Le Monde Livres, vaig descobrir una noticia realment interessant. El periodista i crític Pierre Assouline es fa ressò d'una polèmica sorgida darrerament a Alemanya, sobre la conveniència de reeditar l'obra clau de Hitler i del nazisme, La meva lluita, Mein Kampf (no entendré mai perquè, de tots els llibres de totes les èpoques, aquest és gairebé l'únic al que se li respecta el títol original).
Per als que vulgueu conèixer millor el context i la història d'aquesta Bíblia del nacionalsocialisme, el dia 6 de març, a les 21 hores, el canal franco-alemany Arte oferirà una nit temàtica dedicada a l'anàlisi de l'obra de Hitler. Per als qui tingueu satèl·lit, el programa és en obert, i la nit consta de dos documentals i un debat, amb Horst Möller i Pierre-André Taguieff.
Més enllà de la història i del que significà el llibre als anys 30, els alemanys es pregunten ara si té sentit continuar amagant-lo i negant-ne la publicació. Actualment, els drets d'edició estan en mans del Land de Baviera, que en prohibeix qualsevol edició i distribució. Llevat de les còpies antigues, a Alemanya no es pot comprar ni vendre el llibre, i des del final de la guerra no se n'ha fet cap edició. A Holanda no es pot ni tan sols comerciar amb còpies antigues, però en la majoria de països occidentals, tot i estar prohibida l'apologia del nazisme, el llibre es pot aconseguir fàcilment. A més, a Internet hi ha moltíssimes versions digitals del llibre, que circulen lliurement sense cap control.
El més preocupant de tot, per als que s'oposen a la circulació del llibre, és que el 2015 s'acabaran els drets d'autor, i el text serà de domini públic. És a partir d'aquest fet que a Alemanya i a Holanda es comencen a sentir veus s favor d'una edició crítica del Mein Kampf, que s'avançaria a les més que probables versions laudatòries que editarien els grups nazis. Ara és el moment de treure una bona edició, comentada i curosament editada, que s'imposi com a definitiva i que eviti el sorgiment d'edicions ambigües o directament filofeixistes.
En una altra entrada, ja vaig explicar la meva opinió sobre la prohibició dels llibres i publicacions nazis, i segueixo pensant el mateix. Prohibir llibres no serà mai la solució al ressorgiment del feixisme, i el que cal és, ben al contrari, fer tanta llum com sigui possible sobre aquest sinistre fenomen. Els alemanys i holandesos, encara que sigui a contracor i obligats per les circumstàncies, finalment sembla que permetran reeditar La meva lluita; espero que les noves edicions estiguin al nivell, i documentin encertadament el què significà per Europa i el món la victòria dels seguidors del llibre.
En cap cas podem permetre que a Europa passi com a alguns països musulmans, on Mein Kampf s'ha convertit en un llibre de culte (a Turquia, el quart més venut). Trobo d'allò més estúpid simpatitzar amb el nazisme únicament pel seu vesant antisemita; Hitler no era pas amic dels àrabs, i si n'hi hagués hagut una colònia important a l'alemanya d'entreguerres, haurien estat sense cap dubte objectiu de l'aniquilació racista. Entenc perfectament l'odi que senten molts àrabs i musulmans contra l'Estat d'Israel, però això no pot justificar l'antisemitisme radical de molts governs. A països com Iran, Aràbia Saudita i Palestina, tan La meva lluita com Els protocols dels savis de Sió són llibres promocionats oficialment, i en alguns casos Els protocols s'han fet servir com a llibres de text a les escoles.
No sóc tan ingenu com per creure que el feixisme és una malaltia que es cura llegint, però si que crec que amagar els fets i les idees que no ens agraden (o que sabem positivament que són malignes) no és la millor manera de lluitar per un món millor.
Per als que vulgueu conèixer millor el context i la història d'aquesta Bíblia del nacionalsocialisme, el dia 6 de març, a les 21 hores, el canal franco-alemany Arte oferirà una nit temàtica dedicada a l'anàlisi de l'obra de Hitler. Per als qui tingueu satèl·lit, el programa és en obert, i la nit consta de dos documentals i un debat, amb Horst Möller i Pierre-André Taguieff.
Més enllà de la història i del que significà el llibre als anys 30, els alemanys es pregunten ara si té sentit continuar amagant-lo i negant-ne la publicació. Actualment, els drets d'edició estan en mans del Land de Baviera, que en prohibeix qualsevol edició i distribució. Llevat de les còpies antigues, a Alemanya no es pot comprar ni vendre el llibre, i des del final de la guerra no se n'ha fet cap edició. A Holanda no es pot ni tan sols comerciar amb còpies antigues, però en la majoria de països occidentals, tot i estar prohibida l'apologia del nazisme, el llibre es pot aconseguir fàcilment. A més, a Internet hi ha moltíssimes versions digitals del llibre, que circulen lliurement sense cap control.
El més preocupant de tot, per als que s'oposen a la circulació del llibre, és que el 2015 s'acabaran els drets d'autor, i el text serà de domini públic. És a partir d'aquest fet que a Alemanya i a Holanda es comencen a sentir veus s favor d'una edició crítica del Mein Kampf, que s'avançaria a les més que probables versions laudatòries que editarien els grups nazis. Ara és el moment de treure una bona edició, comentada i curosament editada, que s'imposi com a definitiva i que eviti el sorgiment d'edicions ambigües o directament filofeixistes.
En una altra entrada, ja vaig explicar la meva opinió sobre la prohibició dels llibres i publicacions nazis, i segueixo pensant el mateix. Prohibir llibres no serà mai la solució al ressorgiment del feixisme, i el que cal és, ben al contrari, fer tanta llum com sigui possible sobre aquest sinistre fenomen. Els alemanys i holandesos, encara que sigui a contracor i obligats per les circumstàncies, finalment sembla que permetran reeditar La meva lluita; espero que les noves edicions estiguin al nivell, i documentin encertadament el què significà per Europa i el món la victòria dels seguidors del llibre.
En cap cas podem permetre que a Europa passi com a alguns països musulmans, on Mein Kampf s'ha convertit en un llibre de culte (a Turquia, el quart més venut). Trobo d'allò més estúpid simpatitzar amb el nazisme únicament pel seu vesant antisemita; Hitler no era pas amic dels àrabs, i si n'hi hagués hagut una colònia important a l'alemanya d'entreguerres, haurien estat sense cap dubte objectiu de l'aniquilació racista. Entenc perfectament l'odi que senten molts àrabs i musulmans contra l'Estat d'Israel, però això no pot justificar l'antisemitisme radical de molts governs. A països com Iran, Aràbia Saudita i Palestina, tan La meva lluita com Els protocols dels savis de Sió són llibres promocionats oficialment, i en alguns casos Els protocols s'han fet servir com a llibres de text a les escoles.
No sóc tan ingenu com per creure que el feixisme és una malaltia que es cura llegint, però si que crec que amagar els fets i les idees que no ens agraden (o que sabem positivament que són malignes) no és la millor manera de lluitar per un món millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada