Del dilluns 26 de maig al diumenge 1 de juny se celebra "La setmana de TV3", enguany dedicada a potenciar l'hàbit de la lectura entre els catalans. La iniciativa em sembla molt bé, i ja que igualment es gastaran una pasta en qualsevol altra bestiesa, tan per tan que la dediquin a promoure alguna cosa interessant. Malgrat tot, dubto que la campanya serveixi per a gaire, ja que en la nostra societat els llibres cada cop són més un objecte decoratiu que no pas una eina de lectura. Com s'ha repetit sovint, els llibres es compren, però no es llegeixen. La gent té clar que cal tenir llibres a casa, però no tothom fa el pas lògic de llegir-los.
Els factors que ens han portat fins aquesta situació són diversos, però crec que es resumeixen en dos grans motius: d'una banda, la competència dels mitjans audiovisuals (i la seva immediatesa) i de l'altra, la desculturalització de la població, la fòbia a qualsevol cosa que soni a intel·lectual. Ha arribat el punt en que la gent està orgullosa de no llegir llibres, de no deixar-se contaminar per la cultura.
La gent de TV3 intenta canviar la tendència, però no crec que se'n surti. Pel que he vist i sentit, la televisió pública repeteix el missatge habitual de les campanyes de foment de la lectura: cal llegir perquè és útil, perquè ens fa millors persones. I jo dubto molt que aquest sigui un bon argument. Crec fermament que el que fa meravellosos els llibres és, precisament, que no serveixen per a res. Llegir val la pena pel simple plaer de la lectura, no cal buscar-hi més avantatges.
L'anunci radiofònic de la campanya em sembla especialment desencertat. La idea és fer-nos evidents els beneficis de la lectura, sota el lema de llegir et fa més viu. A la falca se'ns diu que llegir ens fa més feliços, més imaginatius, més llestos, més afortunats, més creatius, més tolerants, més lliures i més poderosos; més vius, en definitiva. La idea general és poc encertada, però els casos particulars encara els trobo pitjors.
Anem per parts. Llegir ens fa més feliços? potser si llegim Corín Tellado sí, però llegint Kafka o Baudelaire difícilment ens reconfortarem gaire. Més imaginatius? possiblement, tot i que els més imaginatius són els nens, que encara no saben llegir. Sembla clar que llegir sí que ens fa més llestos, tot i que hi ha molta gent llesta i analfabeta, i molts rucs cultivats. Diuen que llegir ens fa més afortunats; deu ser si llegim que ens ha tocat la rifa, perquè sinó no hi veig la relació. Tampoc acabo de veure clar com la lectura afavoreix la creativitat, tot i que és cert que quantes més experiències tinguem, més possibilitats se'ns obren. Que llegir ens fa més tolerants és la barbaritat suprema; si ens limitem a llegir la propaganda institucional i els contes per a nens, segur que ens impregnarem de tolerància. Però si llegim Nietzche, la Bíblia, l'Alcorà o Pio Moa, i ens els creiem, més aviat ens tornarem intolerants. Llegir ens fa lliures? au vinga, siguem seriosos; potser llegir ens fa desitjar encara més la llibertat, però la lectura no alliberarà els birmans de l'opressió que pateixen, tot i que els pot fer conscients de la seva situació. Això si, la lectura ens farà poderosos, igual que ho feien els petits canvis del Capità Enciam.
El mite de la lectura com a eina de perfeccionament moral ja hauria d'estar superat. Hem patit massa llibres salvadors (Malleus maleficarum, La meva lluita, Benvingut al món real) com per seguir creient en la bondat absoluta del paper imprès.
Els factors que ens han portat fins aquesta situació són diversos, però crec que es resumeixen en dos grans motius: d'una banda, la competència dels mitjans audiovisuals (i la seva immediatesa) i de l'altra, la desculturalització de la població, la fòbia a qualsevol cosa que soni a intel·lectual. Ha arribat el punt en que la gent està orgullosa de no llegir llibres, de no deixar-se contaminar per la cultura.
La gent de TV3 intenta canviar la tendència, però no crec que se'n surti. Pel que he vist i sentit, la televisió pública repeteix el missatge habitual de les campanyes de foment de la lectura: cal llegir perquè és útil, perquè ens fa millors persones. I jo dubto molt que aquest sigui un bon argument. Crec fermament que el que fa meravellosos els llibres és, precisament, que no serveixen per a res. Llegir val la pena pel simple plaer de la lectura, no cal buscar-hi més avantatges.
L'anunci radiofònic de la campanya em sembla especialment desencertat. La idea és fer-nos evidents els beneficis de la lectura, sota el lema de llegir et fa més viu. A la falca se'ns diu que llegir ens fa més feliços, més imaginatius, més llestos, més afortunats, més creatius, més tolerants, més lliures i més poderosos; més vius, en definitiva. La idea general és poc encertada, però els casos particulars encara els trobo pitjors.
Anem per parts. Llegir ens fa més feliços? potser si llegim Corín Tellado sí, però llegint Kafka o Baudelaire difícilment ens reconfortarem gaire. Més imaginatius? possiblement, tot i que els més imaginatius són els nens, que encara no saben llegir. Sembla clar que llegir sí que ens fa més llestos, tot i que hi ha molta gent llesta i analfabeta, i molts rucs cultivats. Diuen que llegir ens fa més afortunats; deu ser si llegim que ens ha tocat la rifa, perquè sinó no hi veig la relació. Tampoc acabo de veure clar com la lectura afavoreix la creativitat, tot i que és cert que quantes més experiències tinguem, més possibilitats se'ns obren. Que llegir ens fa més tolerants és la barbaritat suprema; si ens limitem a llegir la propaganda institucional i els contes per a nens, segur que ens impregnarem de tolerància. Però si llegim Nietzche, la Bíblia, l'Alcorà o Pio Moa, i ens els creiem, més aviat ens tornarem intolerants. Llegir ens fa lliures? au vinga, siguem seriosos; potser llegir ens fa desitjar encara més la llibertat, però la lectura no alliberarà els birmans de l'opressió que pateixen, tot i que els pot fer conscients de la seva situació. Això si, la lectura ens farà poderosos, igual que ho feien els petits canvis del Capità Enciam.
El mite de la lectura com a eina de perfeccionament moral ja hauria d'estar superat. Hem patit massa llibres salvadors (Malleus maleficarum, La meva lluita, Benvingut al món real) com per seguir creient en la bondat absoluta del paper imprès.
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada