L'associació per al Museu Comarcal de Manresa, amb l'ajuda del mateix Museu, edita des de l'any 2004 la revista Q. La publicació, centrada en la creació artística i el patrimoni cultural, té un nivell de qualitat molt alt, i tant la maquetació com els continguts són realment bons. El mes de maig passat va sortir el número 11, però per problemes tècnics, a la pàgina web de la revista només hi ha penjats els 10 primers números en PDF. Si la voleu trobar en paper, busqueu-la als centres culturals de la ciutat, o bé en bars i restaurants com ara el Vermell o el cafè l'Havana.
El Q-11 parla de diversos temes (el Kursaal, l'amor, Món Sant Benet,...), però l'article principal analitza la situació, actual i futura, del Museu Comarcal de la ciutat. L'article, signat per Oriol Fontdevila i Núria Travesset, fa un resum de les actuacions realitzades fins ara, i alhora inclou entrevistes amb el regidor de Cultura, Ignasi Perramon, el director del Museu, Francesc Vilà, i el subdirector general de Patrimoni Cultural, Daniel Solé.
El primer pla director del Museu, que havia de servir tant per remodelar l'edifici com per planificar el projecte museogràfic, data de l'any 1990, fa divuit anys! Des d'aleshores, l'únic que s'ha fet és un nou pla director, de l'any 1997, però cap dels dos plans no ha servit per fer cap remodelació seriosa del Museu. Com diuen els autors, el Museu està en permanent situació d'stand by, i les administracions semblen esperar alguna mena d'intervenció divina. El mateix regidor de Cultura, Nasi Perramon, ja ha deixat clar que en cap cas es remodelarà el Museu durant aquesta legislatura, i això allunya tota esperança fins, com a mínim, l'any 2011. Una vergonya, però ja s'han cuidat prou d'assegurar-ne la invisibilitat, de manera que ningú no es queixa de la situació, perquè ningú no la coneix. El Museu s'ha bandejat de la promoció turística de la ciutat, i l'aterrament del projecte de Sant Benet no ha fet més que amagar-lo encara més.
Els plans directors, ara abandonats, posaven l'èmfasi en tres aspectes principals. D'una banda, la potenciació de l'escultura barroca com a eix vertebrador de l'estratègia museogràfica, que es centraria en alguna cosa de l'estil del "Barroc, l'època de les revoltes". D'altra banda, es reforçarien les exposicions temporals; i per últim, es volia aprofitar la remodelació del Museu per a liderar la transformació de l'entorn de la plaça de Sant Ignasi i de tot
el barri de les Escodines. Doncs bé, el Barroc continua amagat, les poques exposicions temporals s'han traslladat al Casino, i la plaça Sant Ignasi ja s'ha remodelat, sense que s'hagi canviat ni una pedra del Museu Comarcal.
L'única esperança, en aquest moment, passa per incloure la remodelació del Museu en el projecte de reforma integral del barri de les Escodines, a través del programa d'ajudes del Pla de barris, que l'Ajuntament vol demanar per a aquest sector. Des de la Generalitat estan disposats a ajudar, però entenen que les primeres passes les ha de fer l'Ajuntament, que n'és el propietari. Així doncs, estem fotuts, perquè ja sabem que les prioritats de l'Ajuntament són unes altres. Ja s'han deixat passar massa oportunitats, i no sembla que el futur sigui gaire esperançador.
Un aspecte que no es tracta en el reportatge, però que també pot tenir la seva importància, és el del paper de la Sala Ciutat en tot plegat. La sala està enganxada paret per paret amb el Museu, i si mai es remodela tot l'espai, podria ser enderrocada per construir-hi el vestíbul del nou Museu. Això és el que s'insinua des de Cultura, però al mateix temps es continua amb el discurs de transformació de la Sala Ciutat en sala polivalent. Segurament, ni ells mateixos saben què en volen fer, però ja aniria sent hora de decidir-se, i de deixar de jugar al gat i la rata. Tant el Museu com la sala polivalent són dues necessitats culturals inqüestionables, que han estat sistemàticament oblidades per l'Ajuntament. No podem esperar més, volem un Museu Comarcal que realment sigui un referent, i volem una sala polivalent perquè els músics manresans puguin expressar-se. Si no pensen fer-hi res, que ho diguin, però que no ens enredin més.
El Q-11 parla de diversos temes (el Kursaal, l'amor, Món Sant Benet,...), però l'article principal analitza la situació, actual i futura, del Museu Comarcal de la ciutat. L'article, signat per Oriol Fontdevila i Núria Travesset, fa un resum de les actuacions realitzades fins ara, i alhora inclou entrevistes amb el regidor de Cultura, Ignasi Perramon, el director del Museu, Francesc Vilà, i el subdirector general de Patrimoni Cultural, Daniel Solé.
El primer pla director del Museu, que havia de servir tant per remodelar l'edifici com per planificar el projecte museogràfic, data de l'any 1990, fa divuit anys! Des d'aleshores, l'únic que s'ha fet és un nou pla director, de l'any 1997, però cap dels dos plans no ha servit per fer cap remodelació seriosa del Museu. Com diuen els autors, el Museu està en permanent situació d'stand by, i les administracions semblen esperar alguna mena d'intervenció divina. El mateix regidor de Cultura, Nasi Perramon, ja ha deixat clar que en cap cas es remodelarà el Museu durant aquesta legislatura, i això allunya tota esperança fins, com a mínim, l'any 2011. Una vergonya, però ja s'han cuidat prou d'assegurar-ne la invisibilitat, de manera que ningú no es queixa de la situació, perquè ningú no la coneix. El Museu s'ha bandejat de la promoció turística de la ciutat, i l'aterrament del projecte de Sant Benet no ha fet més que amagar-lo encara més.
Els plans directors, ara abandonats, posaven l'èmfasi en tres aspectes principals. D'una banda, la potenciació de l'escultura barroca com a eix vertebrador de l'estratègia museogràfica, que es centraria en alguna cosa de l'estil del "Barroc, l'època de les revoltes". D'altra banda, es reforçarien les exposicions temporals; i per últim, es volia aprofitar la remodelació del Museu per a liderar la transformació de l'entorn de la plaça de Sant Ignasi i de tot
el barri de les Escodines. Doncs bé, el Barroc continua amagat, les poques exposicions temporals s'han traslladat al Casino, i la plaça Sant Ignasi ja s'ha remodelat, sense que s'hagi canviat ni una pedra del Museu Comarcal.L'única esperança, en aquest moment, passa per incloure la remodelació del Museu en el projecte de reforma integral del barri de les Escodines, a través del programa d'ajudes del Pla de barris, que l'Ajuntament vol demanar per a aquest sector. Des de la Generalitat estan disposats a ajudar, però entenen que les primeres passes les ha de fer l'Ajuntament, que n'és el propietari. Així doncs, estem fotuts, perquè ja sabem que les prioritats de l'Ajuntament són unes altres. Ja s'han deixat passar massa oportunitats, i no sembla que el futur sigui gaire esperançador.
Un aspecte que no es tracta en el reportatge, però que també pot tenir la seva importància, és el del paper de la Sala Ciutat en tot plegat. La sala està enganxada paret per paret amb el Museu, i si mai es remodela tot l'espai, podria ser enderrocada per construir-hi el vestíbul del nou Museu. Això és el que s'insinua des de Cultura, però al mateix temps es continua amb el discurs de transformació de la Sala Ciutat en sala polivalent. Segurament, ni ells mateixos saben què en volen fer, però ja aniria sent hora de decidir-se, i de deixar de jugar al gat i la rata. Tant el Museu com la sala polivalent són dues necessitats culturals inqüestionables, que han estat sistemàticament oblidades per l'Ajuntament. No podem esperar més, volem un Museu Comarcal que realment sigui un referent, i volem una sala polivalent perquè els músics manresans puguin expressar-se. Si no pensen fer-hi res, que ho diguin, però que no ens enredin més.
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada