Turisme i futbol

La setmana passada vaig anar de vacances, a un destí exòtic i força desconegut pels catalans: Lloret de Mar. Estàvem a un hotel molt acollidor, i la veritat és que vaig gaudir força de l'estada. A mi la platja no m'agrada gaire, i la veritat és que no he tingut massa contacte amb tot el que envolta aquesta mena de turisme. Lloret no em va sorprendre gaire, però vaig poder confirmar algun dels meus temors. D'entrada, vaig comprovar que no ens hem d'estranyar de que els alemanys i els altres europeus no entenguin la nostra obsessió amb el català. Quan venen aquí de vacances, ni el senten. Els treballadors de l'hotel parlen italià, francès, anglès, rus, alemany i holandès, però tenen molta feina per entendre el català (parlar-lo, només els autòctons). Les botigues, plenes de sangria, toros, sevillanes i estanqueres. Com volem que entenguin que no som espanyols, si tot el que veuen és l'essència de l'espanyolitat?
També vaig entendre el concepte Turisme de borratxera. Era al·lucinant veure la gent, a les 7 de la tarda, fent esses dins les habitacions dels hotels. Tot està montat per poder-se entrompar impunement. Vaig flipar quan vaig veure que hi ha agències especialitzades en viatges de final d'estudis (Abitur), que porten els nois de 15 o 16 anys alemanys que acaben l'Institut a emborratxar-se fins la mort a les nostres platges. No hi tinc res en contra, però si tingués una filla d'aquesta edat estaria acollonit. Feina fresa veure com anaven vestides, i en quin estat arribaven a l'hotel.
Com que hi ha l'eurocopa en marxa, era fàcil saber d'on era cadascú, perquè molta gent portava samarretes i banderes de les diferents seleccions. Ha de ser maco, donar suport al teu país, enlloc de patir perquè el país que t'oprimeix no guanyi. El dia de l'Espanya-Itàlia va ser terrible. Sort d'aquest meravellós invent anomenat auriculars, que em van permetre escapar de la realitat dels carrers de Lloret, plens de cotxes amb banderes pitant amunt i avall. Jo ja m'ho temia, que algun dia els espanyols farien un bon paper en una gran competició. Si arriben a la final, jo desapareixo de Manresa com sigui.
Com us deia, és divertit seguir una eurocopa envoltat de gent dels diversos països. Quan feien un gol, sempre hi havia grups de gent que cridaven, i havies de posar la tele per saber qui havia marcat. En això es notava el canvi de turistes que ha patit el país. Mentre feien el Rússia-Holanda, jo no tenia tele. Creia que anava guanyant Holanda, pel xivarri que se sentia. Estava segur que la majoria de turistes eren holandesos, però vaig descobrir que no. Ara els que omplen els hotels són els russos. El mite dels alemanys envaint Lloret ja ha passat a la història, tot i que encara n'hi ha una bona colla. M'hauria agradat quedar-me fins dimecres, per veure l'Alemanya-Turquia. Més enllà del bon rotllo que ens han venut aquest dies, m'agradaria saber com s'haguessin pres els alemanys una hipotètica eliminació a mans dels turcs.
Si jo fos alemany, d'entrada estaria indignat, sobretot amb la premsa espanyola. Quan Alemanya va guanyar Polònia, es van afartar de recordar la traició del Podolski. Durant l'Alemanya-Turquia, per contra, no van fer cap menció al turc Hamit Altintop. Resulta que Altintop va néixer a Gelsenkirchen (la ciutat del Schalke 04) i ha viscut tota la vida a Alemanya (no en tinc dades, però només ha jugat en equips alemanys). El Poldi és un traïdor per jugar contra un país on ha viscut dos anys, mentre que consideren normal que Altintop jugui contra l'equip del país on sempre ha viscut (de fet, té la doble nacionalitat).
En fi, confiem en Rússia i en Alemanya. Ara és un bon moment per aprendre's l'himne soviètic, que encara és el que canten els russos (amb la lletra un xic canviada). Una cançó meravellosa, que em posa la pell de gallina cada cop que l'escolto.

Actualització de l'entrada (26-06-08, 18:59)

No puc deixar passar el caramel que m'ha fet arribar el Dani als comentaris. Es tracta de l'article del diari El Mundo, on s'explica que Manresa és el paradís dels nacionalistes antiespanyolistes. De debò, no us el perdeu. Hi ha perles com ara:

Las calles están llenas toda la tarde en Manresa, cuna del nacionalismo catalán...
...¿Dónde están los bares llenos para la ocasión, vestidos de España con motivo de los cuartos de final? Sí, está la peña sevillista de Manresa y un doner kebab donde decenas de magrebíes siguen atentamente el partido. Por lo demás, indiferencia...
...En el bar L'Havana, hervidero de nacionalistas apasionados cuando juega el Barça o la selección de Cataluña, predomina un tono sarcástico en la decena de jóvenes que censuran casi todos los comentarios de los narradores del partido y especulan con el final más cruel para España.
(La negreta és seva).

La foto final tampoc té desperdici. La calba incipient que hi surt em recorda algú...