dimarts, 15 de juliol de 2008

El tramvia de Manresa

boomp3.com

Amb la visió de futur que caracteritzava la dictadura franquista, durant els anys 70 es van eliminar les xarxes de tramvies que existien a les principals ciutats espanyoles. La democratització del transport privat i el conseqüent augment del parc automobilístic van bandejar aquest sistema de transport col·lectiu. Deu anys després, el tramvia s'enfortia a tota Europa, i arreu s'augmentaven les xarxes o se'n creaven de noves. Actualment, al vell continent hi ha més de 10.000 kilòmetres de via, en un centenar de ciutats diferents. A casa nostra, hi ha tramvies (o n'hi haurà aviat) a Barcelona, València, Alacant, Sóller i Ciutat de Mallorca.
L'any 2002, quan començaren les obres, el Trambaix de Barcelona va rebre un allau de crítiques; ningú no entenia perquè s'apostava per un sistema arcaic, que prenia lloc als cotxes i en dificultava la circulació. Els mitjans de comunicació catalans n'anaven plens, i els telèfons del Bassas no donaven a l'abast per rebre les queixes dels barcelonins. Uns anys després, poca gent posa en dubte idoneïtat del sistema, i la xarxa barcelonina tendeix a créixer cada cop més. El tramvia reuneix els avantatges del metro (està segregat, és elèctric) amb les del bus (va per superfície, és més accessible), i a més és molt modulable.
Tot plegat, un mitjà de transport ideal per a ciutats grans i mitjanes, que combina rapidesa i flexibilitat sense necessitar inversions multimilionàries. Un sistema que, des de la CUP, creiem que s'ajusta perfectament a les necessitats de Manresa. Com ha quedat repetidament demostrat, el trànsit rodat a Manresa és un desastre. I els culpables no són els carrers ni la Guàrdia Urbana; els culpables són els cotxes, que superen de llarg les possibilitats de la ciutat. Si volem que el trànsit millori, l'única solució és eliminar cotxes; i per eliminar cotxes, l'única solució és un sistema de transport públic eficaç. I aquí entra en joc el tramvia, que pot ser el desencallador de l'atzucac en què ens trobem. El bus és una bona idea, però té un greu problema: comparteix l'espai amb els cotxes. El que cal és un sistema segregat, ecològic i ràpid, que pugui competir amb el cotxe.
Òbviament, la xarxa de tramvia no pot arribar a tot arreu d'entrada, però creiem que, si les coses es fan bé, i començant només amb un sector, els manresans s'adonaran dels avantatges del mitjà i aquest es podrà estendre per la ciutat. La nostra idea és començar per l'eix viari principal de la ciutat, el que formen la carretera de Vic i la de Cardona. El principi de la línia seria a la plaça de Prat de la Riba, i caldria estudiar si fos possible unir el tramvia urbà amb el tren-tram que proposa la generalitat. El tramvia recorreria tota la carretera de Vic fins la Muralla, i després continuaria per la carretera de Cardona fins els pisos de l'Avecrem. Allí, es podria baixar pel Francesc Moragues i enllaçar amb la línia de la RENFE. Anant més lluny, des de la RENFE es podria seguir la línia fins a Sant Joan pel costat del riu (o per on convingui). Una altra opció seria passar directament des de l'Avecrem fins l'altra banda del riu i cap a Sant Joan, mitjançant la construcció d'un pont (que també serviria per acostar Manresa i la zona del Congost pels vianants). A partir d'aquesta columna vertebral, i segons les necessitats, la xarxa podria créixer per donar servei als barris.


Des de la CUP comprenem que l'obra no seria fàcil, i que significaria un canvi total de concepció de la ciutat, però entenem que això és precisament el què necessita Manresa. La carretera de Vic i la de Cardona perdrien totes les places d'aparcament en superfície, i potser en alguns llocs caldria desviar el transit. Però la prioritat ha de ser per al tramvia, sempre tenint en compte les necessitats dels veïns i comerciants (entrades de pàrquings, zones de descàrrega,...). També caldria construir, als dos extrems de la línia, pàrquings dissuasoris, d'entrada gratuïta per als usuaris del tramvia. La gent (sobretot els d'altres pobles) podrien deixar-hi el cotxe i moure's per la ciutat amb tramvia, i així es reduiria moltíssim el transit rodat.
Aquesta només és una idea, que cal ampliar, i de la qual no en tenim cap estudi tècnic desenvolupat. Però del que estem convençuts és de que la possibilitat del tramvia a Manresa és real. El primer cop que vàrem insinuar la proposta, la gent ens titllava de sonats, però cada cop hi ha més gent receptiva amb la idea, i estem segurs que algun dia serà una realitat; el centre de Manresa deixarà de ser un infern ple de cotxes per convertir-se, tot i que sembli mentida, en una ciutat europea normal.

4 comentaris:

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi Masdeu ha dit...

Home, jo entenc que Manresa no te carrers amples com Berlín o Barcelona, però precisament, Lisboa és l'exemple, ja que el tramvia passa per carrerons realment estrets, i per calçades molt malparides. Pel que fa als barris, ja explico que, un cop assentat l'eix principal, caldria afegir-los a la xarxa. En un primer moment, caldria integrar el bus i el tram, tal i com passa a totes les ciutats. Els comerciants no els convencerem, però estem farts de repetir que la pràctica totalitat de zones comercials europees es troben en zones de vianants. El tramvia seria l'eina perfecte perquè els visitants accedissin a tots els racons de la ciutat, sense necessitat de fer cues i de trobar aparcament. Jo, si fos d'Artés, preferiria deixar el cotxe als Dolors i baixar amb tramvia fins la porta de la botiga que no pas fer cua tota la Ctra. de Vic i després voltar durant mitja hora per trobar aparcament a un quilòmetre del centre.

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi Masdeu ha dit...

Jordi, tal i com tu dius, el tramvia no és la panacea. El que cal és una nova concepció de la mobilitat a Manresa. En aquest context, el tramvia pot ser molt important, ja que serviria de símbol i alhora resoldria una bona part de problemes.