Avui no tinc ganes d'escriure. El bany de realitat espanyolista d'ahir a la nit m'ha deixat força tocat, tot i que no crec que sigui res més que la manifestació d'una realitat latent. És una d'aquelles coses que no es solucionaran fins que aconseguim la independència.
Tot i les poques ganes, no puc deixar de mencionar un parell de notícies que em són properes. En primer lloc, dir-vos que ahir les Cups van celebrar l'Assemblea Nacional, a Manlleu. Més enllà dels titulars dels diaris, que només s'interessaven per saber si ens presentarem a les autonòmiques, l'assemblea va ser força moguda, ja que dins les candidatures hi ha sensibilitats diferents que no sempre s'entenen fàcilment. Es va aprovar una resolució per tal d'iniciar un debat estratègic sobre el futur de les Cups, i el debat sobre els nous estatuts no es va poder finalitzar. Diumenge vinent hi tornarem.
La segona notícia és d'un caire ben diferent. Es tracta de la celebració, demà dia 1 de juliol, del 150 aniversari de la comunicació conjunta de la teoria evolutiva de la selecció natural que Darwin i Wallace feren a la Societat Linneana de Londres. La Universitat de València és la principal impulasora dels actes de celebració al nostre país. Jo no sóc científic (de fet sóc de lletres pures), però entenc que poques teories han influït d'una manera tan important en la nostra societat com ho ha fet l'evolució. Després de 150 anys, encara queda gent que discuteix la teoria, i tot i que en cap país el creacionisme és tan important com als Estats Units, per aquí també se senten veus en contra de Darwin. Per atots aquells que no acaben d'entendre els mecanismes de l'evolució, recomano, altra vegada, els treballs de l'Stephen Jay Gould, uns llibres molt amens on el gran científic americà ens apropa, amb una senzillesa admirable, les meravelles de la història natural.
I fins aquí l'entrada, que el meu cervell no dóna per a més en aquestes circumstàncies. Que arribi aviat el mundial de Sudafrica, a veure si tornem a la dolça realitat de la maledicció dels quarts.
Tot i les poques ganes, no puc deixar de mencionar un parell de notícies que em són properes. En primer lloc, dir-vos que ahir les Cups van celebrar l'Assemblea Nacional, a Manlleu. Més enllà dels titulars dels diaris, que només s'interessaven per saber si ens presentarem a les autonòmiques, l'assemblea va ser força moguda, ja que dins les candidatures hi ha sensibilitats diferents que no sempre s'entenen fàcilment. Es va aprovar una resolució per tal d'iniciar un debat estratègic sobre el futur de les Cups, i el debat sobre els nous estatuts no es va poder finalitzar. Diumenge vinent hi tornarem.
La segona notícia és d'un caire ben diferent. Es tracta de la celebració, demà dia 1 de juliol, del 150 aniversari de la comunicació conjunta de la teoria evolutiva de la selecció natural que Darwin i Wallace feren a la Societat Linneana de Londres. La Universitat de València és la principal impulasora dels actes de celebració al nostre país. Jo no sóc científic (de fet sóc de lletres pures), però entenc que poques teories han influït d'una manera tan important en la nostra societat com ho ha fet l'evolució. Després de 150 anys, encara queda gent que discuteix la teoria, i tot i que en cap país el creacionisme és tan important com als Estats Units, per aquí també se senten veus en contra de Darwin. Per atots aquells que no acaben d'entendre els mecanismes de l'evolució, recomano, altra vegada, els treballs de l'Stephen Jay Gould, uns llibres molt amens on el gran científic americà ens apropa, amb una senzillesa admirable, les meravelles de la història natural.
4 comentaris:
D'entrada, jo proposo deixar d'anar a totes les terrasses de Manresa que van promoure la celebració de diumenge. A mi no em costarà gaire, perquè només vaig al Quimet i als xinos, però crec que hem de mostrar als espanyolistes que no ens agrada el que fan.
Aixo que dius esta molt be Jordi, pero quan voltes per manresa i entres a fer un tallat a qualsevol bar hi ha moltes probabilitats que sigui de DIESA. Estaria molt be que es fes circular un llistat amb tots els noms dels xiringuitos d'aquest grup,evidentment nomes per evitar que amb els nostres cales puguin tornar a disfressar els cambrer,potser la propera samarreta sera la del Xavi, amb ell segur que li faria molta gracia.
D'altra banda m'ha agradat molt llegir al patufet que un dels crits de guerra a la farola era "polaco el que no bote", l'Angels Barcelo i els Pitus Abrils de torn s'hauran d'esforçar mes per vendrens la moto de l'Espanya plural. Apa en seguim parlant el 2010.
Pepitu, si vas a "http://www.diesa.com/cat/index.html" hi trobaràs la llista dels establiments. Pel que fa a l'espectacle de Crist Rei, tots sabem qui eren els que celebraven la victòria.
Publica un comentari a l'entrada