Fora, fora, fora la bandera espanyola (i fora també l'alcalde!)

boomp3.com

Ho ha tornat a fer. L'alcalde de Manresa, president del ple de la corporació municipal, responsable màxim de la instància democràtica més propera al ciutadà, ha tornat a decidir que els manresans no tenen dret a que s'escolti la seva veu al ple. Com ja va passar el mes de febrer, quan va eliminar de l'ordre del dia dues mocions, avui impedirà que el Ple municipal debati sobre la possibilitat de treure la bandera espanyola de l'ajuntament. Aquesta és la seva democràcia.
Com cada any, les diferents organitzacions de l'esquerra independentista manresana estan organitzant una campanya per demanar la retirada de la bandera de la Casa Gran; una de les accions de la campanya era la presentació al ple d'una moció, molt semblant a la que s'ha discutit a poblacions com Mataró. Però l'alcalde, fent gala d'una gran cultura democràtica, ha cregut que no calia parlar-ne, que ell ja sap el que convé als manresans i manresanes, i que els partits de la oposició (especialment la CUP) no tenen dret a fer perdre el temps al govern municipal.
La excusa oficial, la que l'alcalde ja ha utilitzat públicament, parla de la legalitat vigent, i apel·la al que va passar l'any 2003. Per als que no coneixeu el tema, aquests fets succeïren l'estiu del 2003. Amb els vots de CiU i ERC, el ple de l'ajuntament va decidir treure les banderes espanyola i europea de l'ajuntament. Però la delegació del govern va iniciar un procediment, i l'ajuntament manresà va decidir tornar a plantar les banderes.
Ara, l'alcalde diu que no té sentit debatre un acord que seria il·legal, i per tant ha eliminat la moció de la CUP. I per què no? Si realment estem tan desencaminats, els altres grups ja ens ho faran veure, i votaran contra la moció. Però en podrem parlar, i així quedarà clara la postura de tots els grups municipals. A més, si resulta que la retirada és il·legal, ja vindran a dir-nos-ho. La feina de l'alcalde és complir els acords del Ple, li agradin o no.
A mi em sembla que tot plegat només és una excusa per no quedar retratats. En primer lloc, si la moció es discutís, el PSC tornaria a demostrar la seva espanyolitat militant. Si, a més, la moció s'aprova, les desavinences del tripartit tornen a quedar exposades. I el que és més greu, si es treuen les banderes i després ens obliguen a posar-les, queda demostrat un cop més que la voluntat dels catalans no es té en compte, i que Espanya ens imposa els seus símbols, tan si ho volem com si no. Ja va quedar prou clar l'any 2003; per molt que els manresans decideixin democràticament que no volen l'estanquera, l'Estat ens recordà que ells són els que manen.
Espero que la resta de grups, o com a mínim els que fa cinc anys votaren la moció, demanin explicacions a l'alcalde, tot i que no m'estranyaria que guardessin silenci. De fet, davant la cacicada del febrer, no varen gosar d'obrir la boca. Ara que tenen l'excusa de la legalitat, probablement donin suport a l'alcalde. Però serà només això, una excusa. El cert és que hi ha molts ajuntaments catalans i vascos on no oneja la bandera espanyola, i si no us ho creieu, els amics de El Mundo ens en fan un llistat. Si teniu un bon estòmac, també podeu entrar a Libertad Digital, on tenen una galeria fotogràfica d'ajuntaments sense estanquera. Fins i tot hi ha ajuntaments del PP. O sigui que, si no la vols posar, no la poses.
Hi haurà gent que no ho entengui, però la feina de la CUP no és respectar a qualsevol preu la legalitat vigent, sinó intentar que la legalitat s'ajusti a les necessitats dels manresans i catalans. Als anys noranta, una sèrie de manresans, molts d'ells ara vinculats a la CUP, van iniciar, en companyia de molts altres catalans (i d'altres companys de l'Estat Espanyol), una lluita contra una llei que consideràvem injusta. Els partits tradicionals, i molt especialment els PSC-PSOE de'n Marsal, ens titllaven d'irresponsables i antidemocràtics, perquè desobeíem una llei bàsica de l'ordenament espanyol. Nosaltres seguirem lluitant, i ara els joves manresans no perden un any de la seva vida sostenint l'exèrcit espanyol. La insubmissió és una batalla guanyada pel poble contra la legalitat establerta. La de les banderes en pot ser una altra, sempre que els nostres polítics siguin prou valents per defensar el que la gent que els ha votat els demana. Si la majoria de manresans no volem banderes, doncs fora banderes. Això és la democràcia, no?
Tal i com diu el clàssic: "Si qualsevol forma de govern esdevé contrària a aquests drets inalienables, el dret del poble és alterar-lo o abolir-lo, i instaurar un nou govern." A mi em semblen unes línies molt encertades, que ens mostren el camí de la desobediència civil com a vehicle del canvi social. Si les lleis són injustes, la feina del poble, i sobretot dels polítics, és canviar-les. I les línies que he citat, com ja sabeu, no corresponen a cap cançó de Kortatu, ni a cap discurs del Che, sinó que formen part del document fundacional de les democràcies burgueses contemporànies. Es tracta d'un dels fragments més coneguts de la declaració d'independència americana.
Si a l'alcalde li fa por defensar els mandats del poble, que plegui. Si el que vol és no haver de discutir sobre política, que plegui. I si el seu únic interés és fer la vida impossible a la CUP, que es carregui de paciència, que no ens rendirem fàcilment. En poc més d'un any, ja ens ha negat la paraula tres vegades. Tres vegades que els 1.590 votants de la CUP han estat menystinguts i despreciats. Però nosaltres continuarem lluitant, fent tot el que calgui per tal d'aconseguir que Manresa sigui la ciutat que volem, la ciutat que vulguin els manresans.
Presentarem les mocions que considerem convenients, i ens agradaria que fos el Ple, els representants escollits pel poble, el que ens les rebutgi o accepti. Només tenim un regidor, i si diem bestieses, els altres vint-i-quatre segur que ens ho faran veure. L'actitud de l'alcalde és inacceptable, i l'únic que demostra és una voluntat democràtica feble i una por desmesurada a no sabem ben bé qui o què.