diumenge, 13 d’abril de 2008

Kurt Wallander




Davant les injustícies del món, la crisi del Barça i l'espanyolització dels Països Catalans, només ens queda una opció: la literatura d'evasió. Si voleu desconnectar d'aquest món que només us dóna disgustos, llegiu; i si no teniu ganes de complicar-vos la vida, llegiu novel·la policíaca. I si voleu un consell, llegiu Henning Mankell.
Aquest escriptor suec, nascut el 1958, ha publicat un bon nombre de llibres, però és conegut, sobretot, per les novel·les de la sèrie dedicada a l'inspector Kurt Wallander. Es tracta d'un policia de la petita ciutat d'Ystad, al sud de Suècia. Com sempre passa en aquests casos, l'inspector es veu implicat constantment en casos d'assassinat, i la seva feina és resoldre els casos amb l'ajut dels altres policies i en ocasions de la seva filla. Hi ha una llarga llista de personatges secundaris, però en Wallander porta tot el pes de les històries.
Com no podia ser d'altra manera, en Wallander és un home solitari, turmentat pel seu passat i amb molta tirada a l'alcoholisme. Viu sol en un apartament, s'alimenta de qualsevol manera i dorm les hores justes per no morir de son. Tot i això, quan cal entrar en acció, l'inspector no dubta a córrer i saltar per perseguir els malfactors. Però no és el típic detectiu físic, com el Sherlock Holmes o en Marlow: tampoc no és el detectiu super reflexiu i d'inspiracions sobtades, com en Poirot. En Wallander és, bàsicament, un treballador. Ell i el seu equip repassen els casos una vegada i una altra, segueixen totes les pistes fins al final, per petites que siguin, i al final arriben a la solució, sovint, més per perseverança i feina ben feta que no pas per moments de geni. En aquest aspecte, la sèrie és molt realista, i ens presenta els policies com honrats treballadors, putejats per un estat insensible a les seves necessitats i per una societat que ha perdut tots els valors.
Llegint els llibres del Wallander, descobrim molts aspectes d'una societat, la sueca, desconeguda per la majoria. D'entrada, sobta com tothom, policies i víctimes, es queixa de la deixadesa de l'estat. Fa ràbia comprovar com uns paios amb els millors serveis socials del món es queixen de la manca de benestar. Si veiessin el nostre estat del benestar, els vindria un cobriment.
Una altra cosa ben curiosa són els Systembolaget, uns establiments estatals que tenen el monopoli de la venda de begudes alcohòliques. Un país curiós, sense cap dubte.
Potser és perquè jo ja tinc tirada als països nòrdics, però llegint les novel·les del Mankell em vénen ganes de marxar cap a Ystad, passejar pels carrers de Malmö, agafar el ferri (ara el pont) cap a Copenhaguen o perdrem dins els boscos nevats.
La majoria de les novel·les del Wallander estan traduïdes al català, i totes al castellà. Ara que s'acosta Sant Jordi, ja ho sabeu. Si no us n'acabeu de refiar, i us voleu assegurar que realment us agrada, pregunteu-li a la mula, que té respostes per a tot. Pregunteu-li també per la sèrie de televisió, tot un fenòmen a Suècia i traduïda al castellà, que aviat tindrà la continuació en una producció de la BBC anglesa, amb la participació de
Kenneth Branagh.