divendres, 11 d’abril de 2008

Mocions de primera, alcaldes de segona


Ahir, tot llegint el regió 7, em va venir a la memòria un comentari que va fer el nick Moscada en un post anterior. L'amic definia en Joan Roma així:
Oh! esteu parlant del gran demagog de la federació XI del PSC-PSOE, del "Marshall"(Marsal) del Berguedà, de l'alcalde perpetu de Borredà...
I tot plegat ho he recordat llegint el lamentable article del senyor Roma d'aquesta setmana, Mocions mil. Coincidint amb el vint-i-novè aniversari dels ajuntaments democràtics, el senyor Roma ens il·lustra sobre els grans problemes que tenen les corporacions municipals. La gent poc informada del que realment és important, com ara jo, pensaria que els principals problemes dels ajuntaments són la manca de diners, les poques competències, les dificultats en temes crítics com la immigració o l'ensenyament, la corrupció urbanística o la dilapidació de recursos en sous i en despeses sumptuoses. Però no, un dels grans problemes dels ajuntament és, atenció, la gran afecció de determinats grups municipals, en la presentació de mocions de tota mena per ser tractades en els plens municipals, sense tenir res a veure amb les competències i obligacions dels ajuntaments respectius.
Per començar, el senyor Roma podria ser una mica valent, i on diu determinats grups municipals, dir la CUP, que tots sabem per on van els trets. En el següent paràgraf, l'alcalde ja entra en la desqualificació personal, titllant els regidors mocioners de poc menys que d'idiotes, quan atribueix la presentació de mocions a la frustració de determinats regidors i grups municipals de no tenir representació davant les institucions amb competències sobre els temes a tractar com poden ser el Parlament de Catalunya o el Congrés de Diputats. Aleshores els regidors actuen com a diputats imaginaris, i es posen a debatre qüestions sobre les quals no tenen ni la més remota idea o , utilitzant quatre generalitats que han llegit o escoltat en qualsevol tertúlia vespertina.
De debò, aquest paio és únic. Resulta que temes com els transgènics o la manca de democràcia a l'Estat espanyol no són temes que interessin als ciutadans. El fet que l'ajuntament no tingui competències sobre una qüestió, l'inhabilita per parlar-ne. Així doncs, els ajuntaments han de callar en temes com les infraestructures o la divisió territorial, els drets socials o la sequera. De totes maneres, no menciona entre els temes que estan fora de lloc, la condemna als atemptats ni a la violència de gènere. Potser aquestes mocions, com que són presentades pels partits seriosos, ja tenen el suficient pedigrí democràtic per a ser tractades.
La excusa per a criticar aquestes mocions, és que fan perdre temps i diners als polítics i funcionaris. És a dir, els diners no es perden en els sous estratosfèrics dels equips de govern, ni en els cotxes oficials, ni en dinars de feina en restaurants de luxe. No, es perden denunciant la injustícia de la guerra, la retallada de llibertats al País Basc o la invasió de correus transgènics. Sobre la pèrdua de temps, em sembla que no cal parlar-ne, que tots sabem que els polítics no donen a l'abast.
Tot l'article desprèn aquesta arrogància típica del personatge, que mira a tothom per damunt l'espatlla, especialment als nouvinguts. Doncs que s'hi vagi acostumant, que hem vingut per a quedar-nos. Quan insinua que els alcaldes haurien d'impedir la presentació de mocions extra municipals, el senyor Roma demostra el seu perfil democràtic, el mateix de tots aquells que creuen que les administracions són el seu feu privat. A Manresa ja van negar-nos un cop el dret a presentar mocions, però, ni aquí ni enlloc, no se'n sortiran.