Plouen Catximbes

Últimament no surto gaire de festa, i fa dies que no vaig a cap concert. Tampoc no escolto gaire la ràdio, i no compro discos gairebé mai. Efectivament, en temes musicals, no en rasco ni una. Potser és per això que m'agafa tant de sorpresa l'èxit de dos grups manresans que conec de fa molt temps i que, ho reconec, mai no hauria pensat que serien tan ben tractats per la crítica. L'èxit dels Gossos és menys sorprenent, perquè fa quinze anys que s'arrosseguen i sempre han estat al capdamunt. El cas dels Plouen Catximbes sí que m'ha sorprès. Fa molts anys que els sento, sobretot en directe, i gairebé sempre com a teloners. No els tenia per un gran grup, però veig que hauré de canviar d'opinió. Totes les crítiques que llegeixo els deixen pels núvols, sobretot aquesta del diari Avui.
Me n'alegro molt per ells, i també per Propaganda pel fet, la seva discogràfica. És molt bonic veure com la bona feina dóna els seus fruits. Tant els musics de Plouen Catximbes (almenys els que conec) com la gent de Propaganda són molt bona gent, que han treballat molt per fer realitat els seus somnis. És cursi però és veritat; si algú ha de triomfar, que siguin ells.
No cal haver passat per cap acadèmia, ni ser filial de cap multinacional. Es pot arribar al cim fent les coses bé, repartint els beneficis al 50%, com fa Propaganda, sense escanyar els artistes. Així s'estableixen dinàmiques de treball positives, que donen com a resultat obres més personals i fresques, no encorsetades per la indústria musical, que tracta els artistes com a operaris. La llibertat és essencial, també en la música.
Per si no coneixeu els Plouen Catximbes, aquí us deixo un bocí del seu talent.