Davant dels grans fenòmens comunicatius, és habitual que es generi un debat, sovint esteril, entre defensors i detractors. Encara ara, la televisió és enmig de la controvèrsia entre els qui creuen que és una gran difusora d'idees i els qui pensen que és la causant de tots els mals. En realitat, la televisió, com sap tothom, és simplement una eina, i depén de l'ús que se'n faci pot ser una gran aliada o un enemic ferotge. Amb Internet passa el mateix, amb l'avantatge que no cal ser una institució o una gran empresa per utilitzar-la. Pot servir per acostar-nos a tots i fer un món millor, o pot ser una eina al servei del capital per continuar munyint la mamella.
Així doncs, és molt important saber les prioritats sobre aquest tema de les administracions; cal saber si aposten per Internet com a eina de cohesió social i de comunicació, o bé la volen com a xarxa comercial i propagandística. En aquest sentit, des de la CUP s'aposta clarament per la vesant social, i pretenem que la xarxa sigui una eina al servei de tot el poble, evitant, sobretot, la fractura digital. S'ha d'aconseguir que tothom tingui accés a la xarxa en igualtat de condicions, o bé hi haurà una part de la població, òbviament la més empobrida, que quedarà al marge de tot un món comunicatiu i de serveis.
A poblacions com Berga la CUP ja ha aconseguit que s'instal·lin xarxes gratuïtes en diferents punts de la ciutat. L'ajuntament de Puig-reig també ha optat per fer arribar Internet a la majoria de la població, així com moltes altres ciutats i pobles de tot el país. A la resta del món moltes ciutats ja han apostat pel wifi gratuït, tal i com es comenta en aquest apunt.
Amb aquests precedents, i amb la col·laboració de la gent de Güifibages, la CUP de Manresa va presentar una moció per tal que l'ajuntament iniciés els tràmits per desenvolupar una xarxa wifi.
No demanàvem res de l'altre món, simplement volíem que l'ajuntament investigués les possibilitats. La resposta fou, no podia ser d'altra manera, negativa. segons el senyor Alain Jorda, regidor, entre altres coses, de Tecnologia i universitats, el wifi gratuït és il·legal; i no se'n parli més. Jo no se quin és l'estatus legal de les instal·lacions dels municipis que he esmentat anteriorment, però dubto que l'ajuntament de San Francisco estigui oferint un servei il·legal als seus més de 700.000 habitants.
Tot plegat, una mostra més de la nul·la iniciativa del nostre ajuntament, que alhora de tractar les necessitats de la ciutat mostra una poca ambició digna de la poca capacitat dels polítics de l'equip de govern. Ara bé, això no és el més greu. El més greu és que l'ajuntament, i especialment el senyor Jorda, aposten per l'altra cara de la xarxa; en efecte, al bloc del regidor se'ns informa de com hem d'utilitzar Internet, no per socialitzar el coneixement, ni per comunicar-nos millor, sinó per competir i posicionar la ciutat en el mercat global.
Així doncs, les prioritat són clares. L'important és donar-nos a conèixer fora; els manresans, que s'espavilin.
Així doncs, és molt important saber les prioritats sobre aquest tema de les administracions; cal saber si aposten per Internet com a eina de cohesió social i de comunicació, o bé la volen com a xarxa comercial i propagandística. En aquest sentit, des de la CUP s'aposta clarament per la vesant social, i pretenem que la xarxa sigui una eina al servei de tot el poble, evitant, sobretot, la fractura digital. S'ha d'aconseguir que tothom tingui accés a la xarxa en igualtat de condicions, o bé hi haurà una part de la població, òbviament la més empobrida, que quedarà al marge de tot un món comunicatiu i de serveis.
A poblacions com Berga la CUP ja ha aconseguit que s'instal·lin xarxes gratuïtes en diferents punts de la ciutat. L'ajuntament de Puig-reig també ha optat per fer arribar Internet a la majoria de la població, així com moltes altres ciutats i pobles de tot el país. A la resta del món moltes ciutats ja han apostat pel wifi gratuït, tal i com es comenta en aquest apunt.
Amb aquests precedents, i amb la col·laboració de la gent de Güifibages, la CUP de Manresa va presentar una moció per tal que l'ajuntament iniciés els tràmits per desenvolupar una xarxa wifi.
No demanàvem res de l'altre món, simplement volíem que l'ajuntament investigués les possibilitats. La resposta fou, no podia ser d'altra manera, negativa. segons el senyor Alain Jorda, regidor, entre altres coses, de Tecnologia i universitats, el wifi gratuït és il·legal; i no se'n parli més. Jo no se quin és l'estatus legal de les instal·lacions dels municipis que he esmentat anteriorment, però dubto que l'ajuntament de San Francisco estigui oferint un servei il·legal als seus més de 700.000 habitants.
Tot plegat, una mostra més de la nul·la iniciativa del nostre ajuntament, que alhora de tractar les necessitats de la ciutat mostra una poca ambició digna de la poca capacitat dels polítics de l'equip de govern. Ara bé, això no és el més greu. El més greu és que l'ajuntament, i especialment el senyor Jorda, aposten per l'altra cara de la xarxa; en efecte, al bloc del regidor se'ns informa de com hem d'utilitzar Internet, no per socialitzar el coneixement, ni per comunicar-nos millor, sinó per competir i posicionar la ciutat en el mercat global.
Així doncs, les prioritat són clares. L'important és donar-nos a conèixer fora; els manresans, que s'espavilin.
2 comentaris:
Altre cop l'equip de govern, i en concret l'Alan Jordà, demostren la seva poca empenta... no hi ha voluntat política de canviar les coses...
Publica un comentari a l'entrada