Ecosocialisme de pa sucat amb oli

Després d’analitzar el comportament del PSC i d’Esquerra després de les eleccions, avui toca el torn d’Iniciativa per Catalunya Verds. No pensava fer-ho, però últimament s’hi estan lluint tant que s’imposa un comentari. La seva trajectòria ja no era gaire esperançadora, i el tripartit els estava castigant molt. Es pensaven que anant a roda del PSOE ja en tindrien prou, però els socialistes van ser prou llestos com per anular-los i a sobre fer-los quedar en ridícul. No entendré mai perquè van acceptar Interior, si sabien que tard o d’hora s’acabarien enfrontant als interessos dels seus votants principals, els joves alternatius. De totes maneres, van sortir vius del bipartidisme extrem, i els resultats del 9 de març no van ser tan desastrosos com els d’Esquerra.

Però ara si que s'han posat de peus a la galleda; la gestió de la sequera per part del departament de Medi ambient ha estat un desastre, i segur que en paguen les conseqüències. D’entrada, abans de començar, hem de recordar que ICV va ser, juntament amb el PSC, el gran beneficiat de la lluita social que es generà al voltant del transvasament de l’Ebre. Van utilitzar el moviment per estigmatitzar el PP i CiU i guanyar vots, no només a les terres de l’Ebre, sinó a tot Catalunya (i a Aragó i tot). El seu lema era claríssim, No al transvasament, lo riu és vida. Després d’això, no se que s’esperaven quan van plantejar el transvasament del Segre (que és un afluent de l’Ebre i que per tant, a efectes hidrogràfics, és l’Ebre).

Però el pitjor no és el plantejament inicial, el pitjor ha estat la gestió concreta del tema. Com que no són rucs, primer van actuar d’amagatotis. Jo no se si realment creuen que la gent és idiota, però el tema de les estaques és de vergonya aliena. Encara ara no han aclarit d’on van sortir, i suposo que oficialment ho atribueixen als extraterrestres o a la NASA.

Després, surt el Baltasar i fa una classe magistral de Novallengua, acusant els filòlegs de ser els culpables del malentès. Com que transvasament és una paraula lletja, els acadèmics de la llengua n’han de trobar una altra per definir el que el Govern vol fer (ja sabem que els d’esquerres i ecologistes de debò mai farien una cosa lletja). El Gran germà d’Orwell n’estaria orgullós, d’aquests manipuladors del llenguatge.

Com que no havien fet prou el ridícul, resulta que el govern de Madrid, on manen els mateixos que aquí, els diu que ni parlar-ne, de transvasament. Els espanyols tenen prou vergonya (i sobretot prou por de perdre vots al País Valencià i a Múrcia) per recordar-se del que va passar amb l’Ebre, i no estan disposats a autoritzar la maniobra. El Gobierno del PSOE prohibeix al Govern del PSOE-ERC-ICV fer el que els catalans creuen que és millor per Catalunya. Si senyor, la Catalunya optimista, justa, valenta i de primera.

Per acabar-ho d’arreglar, el Baltasar reconeix que el PSOE els va fer amagar el pla fins després de les eleccions. La perplexitat m'astora. Què? Com? Us heu tornat tots bojos? És possible ser més poca-solta? El paio reconeix, públicament, que els interessos del poble català es supediten als del govern espanyol. A més, reconeix que ICV és una mena de sucursal catalana i guai del PSOE. Ja que en parlem, m’agradaria saber amb que els van amenaçar perquè tinguessin la boca tancada. O potser la recompensa per callar era molt bona. Els van prometre kubotans per a tots, o potser els van garantir les poltrones durant quatre anys més?

Si fos malpensat, fins i tot em plantejaria que el silenci fos a canvi de millores en la situació laboral dels familiars dels líders ecosocialistes; però tots sabem que això no és possible. Els seus interessos és redueixen a millorar la qualitat de vida dels catalans i a garantir-los un salari digne de 1.000 € al més (14.000 l’any); només una mica per sota dels 60.500 que cobren d’altres .Com deien fa 40 anys, siguem realistes, demanem la Lluna.

Ja veurem com se’n surten, però diria que, o bé opten per difernciar-se del PSC-PSOE i tenir un perfil més marcat, o tindran molts problemes per mantenir les seves parceles de poder, tant a la Generalitat com a molts municipis. Estan perdent els vots del cinturó, que són la seva força. Si no s’espavilen, el PSOE se’ls menjarà a Catalunya com ha fet a Espanya amb IU.