dimarts, 5 de febrer del 2008

LA LÒGICA DEL MAL



Aquests dies he estat llegint el llibre The Logic of Evil, de William Brustein. Si el títol no us diu res, el subtítol és més explícit: The Social Origins of the Nazi Party, 1925-1933. El llibre no és cap novetat (va ser editat el 1996), però en ell hi he descobert una nova interpretació del fenomen nacional socialista. El tema m’apassiona, i estava al corrent de les explicacions usuals al gran dilema: com és possible que una societat culturalment i econòmicament tan avançada com l’alemanya es deixés enredar pels nazis?

Brustein repassa en primer lloc les teories habituals (crida irracional, reacció de la classe mitja-baixa, confessionalisme polític i partit transversal de protesta), les analitza i les troba totes insatisfactòries. A continuació, exposa la seva teoria. Segons l’autor, els que votaren Nazi simplement ho feren per interès, perquè l’NSDAP era el que millor representava els seus interessos. La teoria no és tan tonta com pugui semblar, i de fet crec que bàsicament és correcta. Els alemanys no podien saber que passaria, no s’imaginaven la guerra ni l’Holocaust. Perquè hem de creure que votaven per raons diferents que la resta d’europeus? Brustein fa un estudi molt detallat, i aporta moltes estadístiques que reforcen la seva teoria.

Aquesta teoria de l’afiliació basada en l’interès és hereva de la teoria del partit transversal de protesta, però aporta més contingut i explica les diferències entre regions i entre classes. Mühlberger i Falter, entre d’altres, ja havien desacreditat la tesi que defensava que el nazisme era un partit de la classe mitjana, demostrant que entre els afiliats al partit (i encara més entre els SA i SS) hi havia una gran quantitat d’obrers. Brustein va més enllà, i intenta explicar perquè els nazisme fou tan transversal. No sempre ho aconsegueix, però a mi em convenç força.

Explicar aquí tot el llibre no és possible, però us donaré una idea de com treballa: segons la seva teoria, els funcionaris estarien a favor dels nazis, ja que els valoren molt i demanen que els antics funcionaris imperials, ara expulsats, tornin. A més, prometen fer pujar el seu nivell de vida. Ara bé, durant els anys 1925-1932 es va prohibir en diversos Länder la militància al partit Nazi. Els militants s’arriscaven a ser expulsats del cos funcionarial a altres represàlies. Tot i que sembli mentida, ser nazi a l’alemanya de 1930 no era fàcil. Tenint això en compte, s’esperaria que els funcionaris es fessin nazis amb moderació mentre els temps eren difícils, però militessin en massa quan no hi hagués perill. Aquest és el gràfic que relaciona el tant per cent de funcionaris alemanys amb el tant per cent de funcionaris afiliats a l’NSDAP:



Fins l’any 32 els funcionaris militaven el que s’esperaria (de cada 100 alemanys, 4 són funcionaris; de cada 100 nazis, 4 són funcionaris), però l’any 33 la militància es dispara (de cada 100 nazis, 10 són funcionaris).

En definitiva, mentre els desincentius (risc laboral, risc físic) eren superiors als incentius (feina, seguretat), els militants eren els més fervents i prou. Quan la cosa canvia, tots els nazis de cor, ja convençuts de molt abans, passen a militar. Cal suposar que els que tot i ser nazis no militaven si que votaven, i això explica l’augment constant de vots de l’NSDAP fins l’any 1933.

Aquesta és la teoria de Brustein. Jo la trobo força encertada, tot i que no explica tot el fenomen, i no es poden descartar del tot les altres explicacions.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Interessant...

Jo crec que un dels motius de l'èxit del partit nazi i del moviment és el mètode de treball. No deixen que res quedi a l'atzar. El sentiment de pertinença a un grup és enorme. Un partit que, sobint, et dona la feina, et proporciona seguretat. Sobretot veig, des de la meva ignorància, que no deixaven res a l'atzar. Un anàlisi profund de la realitat, que els permetia actuar en moltíssim àmbits. Un bon servei d'intel·ligència propi (del partit).Van treballar bé la comunicació. L'estètica, ordenada i gràfciament potent. Els actes disciplinats i ordenats. Tot plegat, les esperançes d'una millora individual i col·lectiva ben presentades, i ben conduïdes, per desgràcia, cap a un desenllaç terrorífic.
Si, és interessant el tema del nazisme, perquè és un fenómen complex. Un moviment que, malgrat sembi impossible, va arribar al poder gràcies al suport de la gent, dels seus vots. Pocs s'imaginarien cap a on els portaria Hitler.

Jordi Masdeu ha dit...

Tal i com diu l’anònim (seria molt més pràctic que tots ens poséssim nicks), el mètode de treball nazi fou revolucionari, i la seva propaganda els donà molts beneficis. Malgrat això, crec que la base de l’èxit fou l’antimarxisme. Els nazis representaven per a molta gent l’única alternativa al marxisme, els únics que proposaven canviar les coses però sense deixar de ser alemanys. Molta gent es pren en conya el nom de nacional socialisme, però el cert és que molta gent el que volia era precisament això, un sistema més just; el que els repugnava del marxisme era l’antinacionalisme i el materialisme. Amb els nazis podien reclamar una “revolució” econòmica sense renunciar als valors nacionals i a l’ordre. Estem acostumats a pensar que els obrers són per força revolucionaris, però el cert és que la majoria el que volen és precisament que se’ls garanteixi el lloc de treball i el dret a la propietat privada. Per a mi, un dels grans encerts dels nazis fou saber-se guanyar tan a la classe mitjana com a molts obrers, fent així el que els partits de la dreta tradicional no van aconseguir.